14/3: L’acord amb Turquia és, també, un error

L’acord entre la Unió Europea i Turquia per segellar, suposadament, la ruta dels refugiats provinents de Síria pels Balcans i el seu accés al cor d’Europa és, amb tota seguretat, moralment inacceptable. És possible que sigui, a més a més, il·legal, des de la perspectiva dels tractats internacionals. Però és també -i no em sembla el menys important- un terrible error geoestratègic. A canvi d’una impermeabilització impossible i de desentendre’s de l’incòmode conflicte de fons que provoca l’onada de refugiats, Europa es posa en mans de Turquia, incondicionalment, i li dóna confiança i recursos per gestionar la qüestió a la seva manera, sempre que no emprenyi. Però Turquia en aquest conflicte no és un espectador de primera fila, és un actor. Té interessos, i no coincideixen amb els d’Europa i els europeus. No només pel tema kurd, que també. Certament, Europa ha de fer un esforç per atreure Turquia cap a posicions democràtiques i obertes. Però a hores d’ara, Turquia no és un aliat fiable ni per als interessos objectius d’Europa ni per als que hem quedat (i ens creiem) que són també els nostres interessos subjectius i els nostres valors: la solidaritat humanitària amb els qui fugen de la guerra i el totalitarisme.