26/3: Cal que canviem l’hora?

RECONEC QUE EL CANVI D’HORA que fem aquest cap de setmana em fa feliç. Soc de llevar-me tard i anar a dormir tard, i per tant aquest allargament de les tardes em sembla joiós i esperançador. S’acosta el temps feliç de l’estiu i la calor. Lògicament, la felicitat d’aquest cap de setmana és simètrica a la infelicitat del canvi d’horari de tardor, quan les tardes s’escurcen i anuncien ja les penalitats de l’hivern, del fred i la foscor. Certament, hi ha qui ho viu exactament a l’inrevés. La pregunta és si uns i altres no ens ho podríem estalviar, tot plegat. ¿Té alguna mena de sentit fer aquests canvis d’horari o ens podríem instal·lar ja tot l’any en l’horari que ens toca, sense les tribulacions -no sempre menors- d’aquesta abrupta manipulació del rellotge? Ens havien dit que tot això es feia per estalviar energia. Ara ens diuen que no se n’estalvia gaire. I en canvi és un trasbals, que algunes persones viuen força malament. Em fa l’efecte que tornem a canviar l’hora pels efectes de la força major que sembla que governa la humanitat: la de la inèrcia. Amb aquell argument que tan nerviosos ens posa quan el sentim a la feina o a l’administració: és que sempre s’ha fet així (encara que aquest “sempre” sigui de només quaranta anys).