04/06/2017

5/6: La tribu

1 min

LA PARAULA ‘TRIBU’ té mala fama. Figura que les comunitats s’han de definir per la ciutadania, per les idees, per tot de lligams racionals, vinculats amb els interessos. I la paraula tribu remet més aviat a comunitats fonamentades en llaços emocionals que tenen a veure amb la sang, amb el parentiu, amb l’amistat, amb les experiències viscudes en comú, amb els símbols que identifiquen. I resulta que aquestes comunitats emocionals, aquesta mena de tribus, són molt fortes, sovint transversals als interessos i a les idees. Ho pensava en la cerimònia de comiat a en Carles Capdevila als Hostalets de Balenyà. Els moments amb unes emocions més sòlides i genuïnes remetien precisament a aquesta mena de llaços, que tenen molt a veure amb la família i el lloc, amb la llengua i els símbols, i que poden anar més enllà i acaben dibuixant una tribu, si es vol dir així, d’afectes i de vincles. Certament, la política i el debat intel·lectual s’han de fer des de la ciutadania, en l’àmbit de la raó. Però per entendre el món i per estimar-lo, per ser en el món, fa falta també aquesta teranyina afectiva diguem-ne tribal que crea un “nosaltres”. No ho menyspreem. (I gràcies, Capdevila, per fer cristal·litzar una d’aquestes amplíssimes i càlides teranyines tribals).

stats