11 de juny: Escriure o esborrar

FA UNS DIES, l’ANC va posar en tres places del meu poble unes urnes grans de cartró amb una papereta del sí. Vaig pensar, amb una certa ingenuïtat, que en alguna altra plaça algú hi posaria una urna igual, però amb la papereta del no. O que algú posaria alguna pancarta en què proclamés el seu desacord amb el referèndum. Uns escriuen el que pensen i els altres escriuen el que pensen també. No va passar. El que va passar és un que un matí una de les urnes del sí va aparèixer amb una pintada que identificava l’independentisme amb el nazisme (un clàssic), i l’endemà les altres dues urnes van aparèixer pintades amb una bandera espanyola. L’urna del sí anava firmada per l’ANC. Les accions sobre l’urna eren anònimes. Em sembla significatiu. Hi ha dues maneres d’afrontar un debat, que no em semblen exactament equivalents. Una és escriure el que tu penses. L’altra és esborrar -o guixar o manipular o convertir en il·legible- el que pensa l’altre. No és igual debatre escrivint que debatre esborrant. No és igual escriure firmant amb el teu nom que esborrar anònimament. Hi ha una part del país, probablement minoritària, però que tindria tot el dret a escriure el que pensa, que ha preferit l’opció d’esborrar el que pensen els altres. Sap greu i fa ràbia.