08/01/2017

9/1: Soares, contra el pèndol

1 min

AMB FRANCO VIU, la Revolució dels Clavells va ser per a una generació un instant de felicitat èpica. Acabava amb una dictadura llarga, com l’espanyola, i ho feia amb clavells. Però una part de l’opinió europea tenia una preocupació, pensant no tan sols en Portugal: la llei del pèndol. Que, com tantes vegades a la història, la reacció contra una dictadura terrible no fos una democràcia avançada, sinó una dictadura de signe contrari. Una part de l’oficialitat havia sortit molt radicalitzada d’unes guerres colonials anacròniques, i hi tenia una gran influència el comunisme de tradició estalinista d’Álvaro Cunhal, confrontat a l’eurocomunisme de base italiana. Però no va passar. Amb els problemes que es vulgui, però també amb un gran progrés, Portugal va saber construir una democràcia moderna. Mário Soares en va ser una de les claus. Des de l’ala esquerra de l’espai central, inequívocament en l’europeisme democràtic. El vaig entrevistar a Lisboa a mitjans dels vuitanta i em va semblar una persona amb autoritat moral. Sí, era possible sortir d’una dictadura sense la llei del pèndol, però canviant les coses de veritat. Contra el pèndol i contra la quietud a la vegada. (Sempre he pensat que a Espanya li hauria convingut un Soares.)

stats