Publicitat
Publicitat

El dret a decidir-ho tot

Confesso que quan es va començar a fer servir el terme dret a decidir no em va provocar un gran entusiasme: em semblava una mena de succedani tou de la paraula independència , un eufemisme per no dir les coses clares. Però amb el pas del temps, la fórmula m'agrada cada vegada més. Reivindicar que els catalans tenim dret a decidir. A decidir-ho tot. A decidir si volem ser o no volem ser independents, però també a decidir en cada moment com volem usar la independència, a fer servir aquest terreny de joc per al nostre debat ideològic, a arbitrar amb la nostra decisió democràtica entre les infinites possibilitats que se'ns obren al davant. Tenir dret a decidir vol dir també tenir la possibilitat real de decidir: el dret no és una abstracció teòrica, els drets només són efectius si es poden materialitzar. Decidir entre el possible i l'impossible no és decidir.

Una de les raons per les quals m'agrada més la fórmula dret a decidir és l'aparició d'uns quants debats sobre com voldríem que fos i que no fos la Catalunya independent. Em semblen debats prematurs. Quan una família debat sobre si es vol comprar un cotxe, em semblaria prematur que comencessin a discutir si el volen per anar a la platja o a la muntanya. Perquè, segons com, qui vol anar a la muntanya pot acabar votant contra el cotxe nou per la por que acabi servint per dur-lo vora mar. Vull dir que en alguns debats sobre com ha de ser la Catalunya futura es fixen condicions i exclusions que acaben restant vots a la independència. Apareixen opinions que vénen a dir que la independència només els interessa si significa abaixar impostos o apujar subsidis o que la carretera passi prop de casa seva o que no hi passi en cap cas. Seria la versió moderna d'alguns vells eslògans que mai no m'han agradat: "Catalunya serà cristiana o no serà" o "Catalunya serà socialista o no serà", posem per cas. És a dir, el país, l'autogovern, la independència, no apareixen com un marc que podem compartir els qui volem una cosa i els qui volen la contrària -i ja ens discutirem-, sinó que són un instrument que només ens interessa per fer-lo servir a favor del nostre projecte ideològic. Si el fa servir un projecte ideològic diferent, ens deixa d'interessar i fins i tot ens molesta. Per aquest camí, mai no hi arribarem, a la independència. I si hi arribéssim, la malbarataríem.

¿Catalunya ha de ser liberal o socialdemòcrata? ¿La independència ha de significar més impostos o menys subsidis? ¿Ha d'haver-hi més o menys carreteres, nuclears o camps de golf? ¿Toros o no? Doncs depèn del que vulguin els catalans. Dret a decidir. A decidir-ho tot. Proclamar el dret a decidir és proclamar l'existència d'un subjecte sobirà que decideix què vol ser, però també quines polítiques vol aplicar. Tot això ho decidim nosaltres, no ens ho decideixen. Tot obert. Tot? No! Parlar del dret a decidir significa, en la mateixa expressió, marcar un límit. Proclamar que Catalunya té el dret a decidir, i a decidir-ho tot, vol dir proclamar l'exigència de democràcia. Una dictadura del signe que fos, on les coses no les decidissin els catalans amb el seu vot lliure, en quedaria fora. Hi ha una formulació que sí que està implícita en l'expressió dret a decidir : Catalunya serà democràtica o no serà. O dit d'una altra manera, una Catalunya independent però no democràtica, que no pogués exercir sempre i en tot el seu dret a decidir, encara que sigui en una direcció contrària a la meva, no m'interessa.

Com ha de ser la Catalunya independent? Com els catalans decideixin lliurement en cada moment. La Lliga es va enfonsar definitivament l'any 34, quan va preferir, davant de la llei de contractes de conreu, el que deia Madrid -i que anava a favor dels seus interessos i conviccions- abans que el que deia la Generalitat. En contra, per tant, de l'autonomia que deia que reclamava. N'hi ha hagut més exemples. La independència és una eina. Es pot fer servir per a coses diverses. Els que hi creiem la veiem com una eina més eficaç: serà millor si som nosaltres els qui podem decidir; tindrem més recursos, podrem organitzar-nos millor. Voler una eina no pot prefigurar com l'hem de fer servir. ¿Anirem de vacances al mar o a la muntanya? De moment, comprem-nos el cotxe. Perquè si no ens posem tots d'acord -els del mar i de la muntanya- per comprar el cotxe, l'acabarem no comprant. I si no comprem el cotxe pot acabar passant que no anem ni al mar ni a la muntanya. Que ens hàgim de quedar tancats a casa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF