13/10: Els símbols no s’imposen per llei
UNA COMUNITAT NACIONAL tria els seus símbols -himnes, banderes, festes- perquè la gent s’hi sent espontàniament identificada. No són símbols perquè ho digui el BOE i la gent ho accepti. Són símbols perquè la gent s’hi ha identificat, i en tot cas el BOE ho recull. Quan es van inventar autonomies noves i van haver de fer concursos per crear banderes i himnes, tot plegat tenia un aire ridícul, artificiós. Les comunitats realment existents ja tenien himne, ja sabien quin era, abans que un paper oficial ho reconegués. Per això, quan hi ha una part rellevant de la gent que no reconeix un símbol com a propi, que no s’hi identifica, hi ha un problema de fons. O el símbol no està ben triat o la comunitat no és de fet tal comunitat o hi ha una part dels ciutadans que no se’n senten part. El que s’ha fet a Badalona, intentar imposar els símbols pels tribunals (i amb arguments pintorescos) és absurd. Si els símbols ho són de veritat, sentits, no cal imposar-los. Si cal imposar-los, si necessiten el BOE i els tribunals, és perquè, en alguns llocs i en grups importants dels ciutadans, no són símbols de la gent, sentits com a propis. Si els ha d’imposar el BOE és que són símbols de l’Estat. És a dir, símbols del poder.
