Publicitat
Publicitat

Entre la dificultat i la impossibilitat

És molt difícil que es faci una consulta d'autodeterminació a Catalunya. Però hi ha una cosa encara més difícil: que no es faci. Amb el retrat de la Catalunya real que va sortir de les eleccions del novembre, combinat amb els efectes de la crisi i amb la feblesa econòmica de les institucions catalanes, és enormement complicat fer el difícil camí que ha de dur a un referèndum. Però aquest mateix retrat i aquesta combinació fan que sigui del tot impossible l'alternativa que alguns imaginen: renunciar a la consulta a canvi d'un pacte entre Catalunya i l'Estat sobre els grans temes de sempre, els diners i la llengua -millora del finançament fins a arribar gairebé al pacte fiscal i blindatge de la immersió lingüística.

No reitero els arguments sobre les dificultats del procés cap a la consulta i les complicacions que hi afegien els resultats del novembre. La Catalunya que retraten va justa de forces institucionals i polítiques per empènyer el procés. Ja està dit. Anem a l'altra banda: el procés és complicat, però el no-procés és impossible. La idea de desactivar la demanda d'una part notable de la societat catalana a canvi d'algunes concessions rellevants de l'Estat no entra en el catàleg. No entra en el catàleg ni desactivar el procés ni entra en el catàleg fer les concessions.

Perquè dues parts puguin negociar, han de poder intercanviar coses de les quals disposin. Si vull comprar un cotxe, he de tenir els diners... i qui me'l ven ha de tenir el cotxe. En aquest cas, ara per ara, no es donen ni una cosa ni l'altra. Imaginem que algú des de Catalunya vol seure amb el president espanyol per fer aquest intercanvi: jo desactivo el procés i tu em dónes un millor finançament i m'acceptes la diferència cultural. No m'imagino el president Mas fent això. Però imaginem que algú altre ho vol fer. Si no canvien molt les coses, s'estavellarà. Castigada per la crisi, escaldada per l'experiència, a bona part de la societat catalana li costaria molt abaixar la guàrdia i dir que aquesta vegada tampoc, que tot plegat era només la vella estratègia del peix al cove. Si algú va a Madrid prometent que desactivarà el malestar català, ofereix una cosa que no té.

Però és que a l'altra banda tampoc ho tenen. Avui, un president espanyol no té en el sarró concessions sensibles i acceptables per oferir a la ciutadania catalana. L'opinió pública espanyola -que han creat, alimentat i escalfat- no acceptaria que el repte català obtingués res que es pogués presentar com una concessió. El debat espanyol no és sobre quin premi s'ha de donar als catalans per haver obert un procés sobiranista, sinó sobre quina és la magnitud del càstig. Si un president espanyol, en una negociació hipotètica, donés a Catalunya diners i garanties de diversitat cultural, deixaria de ser president. No ho té. No es pot fer aquest intercanvi, perquè cap de les dues parts té el que hauria de posar damunt de la taula per arribar-hi.

Certament, a hores d'ara és probable que aquestes concessions fessin tard a Catalunya. Però és que no hi seran. No hi poden ser. Repugnen a la dinàmica política espanyola. I si no hi ha concessions, si no hi ha contrapartides, no tan sols no hi ha pacte, sinó que la situació catalana es deteriora minut a minut i per tant la renúncia al procés sobiranista esdevé més i més difícil. El nostre problema, enorme, és que tenim davant només dues vies: la difícil i la impossible. I el que ens convé és que la difícil no ho sigui tant. No sempre ho fem bé, tots plegats. Però l'altra continua sent impossible.

Sortides? Des de Catalunya, no hi ha sortida sense la consulta. Des d'Espanya, tampoc: les concessions en economia i cultura no serien la manera d'evitar la consulta, sinó la campanya electoral a favor del no, en la consulta. Certament, Espanya té una altra possibilitat: plantar-se, dir que no i actuar en conseqüència. Però això no es podrà fer sense violentar la concepció de democràcia. Tindríem llavors tres vies. Una, fer la consulta, civilitzadament. Difícil però no impossible. Una altra, no fer-la a canvi de concessions a Catalunya. Ara per ara, impossible. La tercera, que l'Estat es planti i eviti per tots els mitjans la consulta, davant d'una Catalunya escanyada. Possible o impossible? Espero que impossible.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF