12/8: El projecte europeu és expansiu i irreversible

Està dissenyat per créixer, en extensió i en intensitat. I no té previst recular. Ho té tan poc previst que ni tan sols ha pensat els mecanismes per fer-ho. Certament, la Unió Europea té regles precises i clares que parlen de com entrar-hi i de com ser-ne. Però són ambigües i interpretables a l’hora de definir com sortir-ne. A la Unió li repugna tant la idea d’encongir-se, va tan en contra de l’esperit fundacional i els interessos consolidats, que si cal retoquen les regles per tal de no perdre perímetre. Ha passat amb Grècia. És veritat que en el cas grec, a més dels interessos de la Unió, hi ha els de l’OTAN: Grècia és a les portes del Pròxim Orient i de Rússia i dins els Balcans. Però en qualsevol cas la Unió Europea ha fet mans i mànigues per no amputar-se Grècia. Ara alguns diuen que si Catalunya s’independitza la faran fora de la Unió. No sembla que la tendència sigui aquesta. Si la Unió no s’amputa Grècia, difícilment s’amputarà Catalunya. La Unió no pot assumir la idea d’empetitir-se. No crec que el mal humor espanyol sigui un contrapès suficient. Com a molt, Espanya podria dir a Europa: o nosaltres o ells. Però, francament, si fos de Madrid, jo no ho faria.