17 d'abril: l'ateneista de Chipiona
ESCRIVIA ANTONIO MACHADO en el seu Juan de Mairena : “« A usted le parecerá Balzac un buen novelista», decía a Juan de Mairena un joven ateneísta de Chipiona. « A mí sí». « A mí, en cambio, me parece tan insignificante que ni siquiera lo he leído» ”. Em ve al cap aquest fragment cada vegada que em trobo la carregada ferotge contra un llibre que encara no s’ha publicat (o si més no que el qui el critica no ha llegit), contra una conferència que encara no s’ha fet o contra un article del qual només s’ha sentit a parlar. Als pertanyents a la categoria del jove ateneista de Chipiona no els cal llegir: si qui escriu o parla els sembla insignificant, poden carregar-se el que escriu o el que diu sense el tràmit enutjós d’haver-ho de llegir. Certament, hi ha una variant generosa de l’ateneista de Chipiona que sí que cobreix el tràmit de llegir o d’escoltar, però havent decidit abans de començar -d’una manera ferma i impertorbable- que allò que llegirà o sentirà és insignificant, perquè ho diu qui ho diu. No fos cas que la lectura fes trontollar una convicció tan sòlida. No és un defecte específicament català ni contemporani. Però tinc la sensació que aquesta actitud es dona ara i aquí amb més intensitat que a la Chipiona de Machado.
