10/05: La revolució de la gent gran

“AQUÍ NOMÉS HI HA gent gran; i la revolució la fan sempre els joves”. Aquest comentari era el títol de la crònica (excel·lent) de la manifestació de suport a Carme Forcadell que publicava la web de l’ARA dilluns al matí. A la mateixa hora, es presentava al CCCB el resultat d’un any de treballs conjunts amb la fundació Open Society sobre les actituds polítiques de la gent gran a Europa, sota el títol “Democràcies que envelleixen?” Una conclusió és que l’envelliment d’Europa (positiu!) no porta necessàriament a societats més tancades o més conservadores. Les actituds polítiques de la gent gran són més diverses i menys automàtiques del que se suposa. Per això, entre altres coses, estic convençut que el comentari que feia de títol a la crònica de la manifestació per Carme Forcadell no tenia raó. Les revolucions les fa la gent jove? Depèn de què entenguem per revolucions. Els canvis de veritat, de fons, prou madurs, que arriben per quedar-se, es produeixen quan les majories socials els fan seus. I aquestes majories inclouen la gent gran, sobretot a Europa. Sense la gent gran no hi ha canvis de fons. La independència, que és un canvi de fons, per guanyar, ha de ser també una revolució de la gent gran (no només dels joves).