30/11/2016

1/12: ‘La reina de España’

1 min

NO HE VIST la nova pel·lícula de Trueba, però La niña de tus ojos em va agradar moltíssim i, per tant, en tinc ganes. En qualsevol cas, m’inquieten les crides a boicotejar-la pel fet que el seu director digués un dia que no s’havia sentit mai gaire espanyol. I encara més la sospita que han tingut èxit. Individualment, tothom té tot el dret a veure o no veure la pel·lícula que vulgui. I a l’hora de decidir per què la veu o no, és perfectament legítim que ho faci per la simpatia o antipatia pel director (o pels actors) o per la sintonia o discrepància ideològica. Tothom té dret també a criticar una pel·lícula (o les declaracions d’un director) si hi està en desacord ideològic. Fins i tot té tot el dret a recomanar-la en positiu si està d’acord en com pensa. Però el boicot destructiu organitzat, el pacte de la fam -no compris a les botigues dels jueus, no miris les pel·lícules dels ateus, no llegeixis els llibres dels comunistes (o dels liberals)-, és de fet una inquisitorial forma de censura i d’exclusió. La censura és fer servir el poder per fer callar la dissidència, o esborrar la diferència. El boicot organitzat és una actualíssima forma de poder, que també pot ser totalitari. Sort que, diuen, no existeix el nacionalisme espanyol!

stats