7/04: L’efervescència estèril

EN EL LLIBRE Rosa de cendra, Pilar Rahola ens presenta una sèrie de personatges carregats de raons i de bones raons que s’enfronten en la Barcelona de la Setmana Tràgica: anarquistes, catalanistes, conservadors, republicans... Com que el llibre és una novel·la, vibrant i intensa, i no un assaig camuflat, les confrontacions ideològiques només en són una part, al costat dels dilemes humans de cada personatge. Però l’autora els ha dotat a tots d’arguments convincents i de ganes de canviar les coses, cadascú en la seva direcció. El quadre és suggestiu: en una Catalunya en efervescència, hi ha unes grans forces de canvi que es confronten, que no tenen la capacitat d’endevinar el que tenen en comú i que, en comptes de triomfar una o altra, s’acaben anul·lant mútuament, de manera que al final, després d’una explosió incontrolada i estèril, totes resulten derrotades i les coses els queden pitjor que abans. Un quadre que en un cert sentit es repeteix el 36, amb el dilema sobre si primer cal guanyar la guerra o fer la revolució (i s’acaba perdent la guerra). ¿Pot ser també, amb totes les distàncies, amb molt menys dramatisme, el quadre d’ara mateix? La literatura no té per destí fer profecies, però és útil per fer advertiments.