3/01: Cal ser un problema
LA REVISTA americana Politico diu que el president Puigdemont és una de les dotze persones de tot el món que poden espatllar l’any 2017. Boníssima notícia, per al sobiranisme. Molt sovint, la política exterior sobiranista se centrava a buscar la simpatia del món, presentant-se com una cosa angelical i beatífica. I això està molt bé, però hi ha una qüestió prèvia. Existir, ser percebut. I una altra cosa necessària: ser percebut com un problema. El món no es mou per expressar les seves simpaties sinó per solucionar els seus problemes. La mala notícia no és sortir a la llista, seria no sortir-hi: ser invisible o provocar indiferència, compassió o simpatia passiva. Quan Politico explica per què Puigdemont pot espatllar l’any, diu que és perquè pot portar a una col·lisió entre Catalunya i Espanya “tan espectacular com un Barça-Madrid” i que això obligarà les institucions i els governs europeus a prendre partit pels uns o pels altres, a respondre a una pregunta que els incomoda. Doncs precisament d’això es tracta. I quan la teva situació ja és vista com un problema, precisament llavors és quan has d’aconseguir que la teva proposta sigui vista com una solució. L’ordre és aquest. Ningú compra una solució si no creu tenir un problema.
