22/05/2017

23/05: El PSOE canvia de banda

1 min

LA VICTÒRIA de Pedro Sánchez es pot llegir en tres lògiques diferents. Una de global: arreu guanya qui no toca, qui no és establishment. Una altra d’ideològica: la militància del PSOE prefereix mirar cap a la seva frontera esquerra (encara que sigui per protegir-la) que cap a la frontera dreta. I encara una de territorial: les dues puntes més allunyades en el ventall de les votacions han estat Catalunya i Andalusia; molt allunyades. En els tres eixos, el militant del PSOE ha considerat que el partit havia d’estar més aviat a la banda dels qui qüestionen l’statu quo que no pas a la banda dels qui el defensen. Susana Díaz és pur statu quo. Pedro Sánchez no és la ruptura. Hi ha en el panorama actors més rupturistes: Podem, els independentistes catalans... Triant Sánchez, la militància socialista no s’abraça a Podem ni als independentistes, però demana no anar de bracet del PP en el seu rebuig. L’espantall (fals) d’un Sánchez amic de Podem i del secessionisme no ha fet por al socialisme de base. El PSOE s’ha mogut. No gaire, però prou per traspassar una ratlla i canviar de banda. La ratlla que hi ha entre els qui defensen més aviat que tot quedi igual i els qui defensen que alguna cosa es mogui, encara que sigui una mica.

stats