23/8: Un Parlament o un plató

SI EN UN TELENOTÍCIES passen les imatges, sense dir on és, d’una gent armada, amb uniformes o passamuntanyes, que entren a la seu d’un Parlament, tots pensarem immediatament que són les escenes d’un cop d’estat. La política, i sobretot la política institucional, s’alimenta de gestos i de formalitats. Una irrupció d’aquesta mena, a qualsevol lloc del món, trenca les formes de la vida parlamentària. Les violenta. La dignitat d’un Parlament, que és una cosa prèvia i per damunt dels partits que hi són representats en cada moment, i que els acull a tots, és incompatible amb imatges d’aquesta mena. Per això mereix tot l’aplaudiment que el Parlament de Catalunya hagi aprovat per unanimitat un protocol que impedeix que es repeteixin aquestes imatges. Que hi hagin donat suport partits de tot l’arc polític, amb posicions contraposades, és lògic i els honora. Unanimitat? No del tot. Hi ha un partit, només un, que hi ha estat en contra. El PP. Si creus que un Parlament és un Parlament -i ho han cregut des de la CUP fins a Ciutadans- has d’estar a favor d’aquest protocol. Si creus que un Parlament no és un Parlament sinó un plató per rodar-hi pel·lícules, llavors ja t’està bé que hi entri gent armada i de camuflatge. Pel·lícules de por.