01/09/2017

2/9: Ripoll no és la ‘banlieue’

1 min

EN ELS ÚLTIMS DIES hem parlat molt dels atemptats i no gaire dels terroristes. I en sabem força coses. A partir dels fets a París o a Brussel·les, va esdevenir hegemònic un discurs sobre el terrorisme islamista a Europa: es tracta d’una revolta contra la marginalitat social que adopta circumstancialment l’islamisme. El problema és el gueto urbanístic de la banlieue, l’absència d’ascensor social, la nul·la expectativa de feina dels joves, la seva socialització dins d’una bombolla homogènia... Aquest diagnòstic estrictament economicista menystenia els factors ideològics: la qüestió religiosa o identitària, les idees totalitàries. Aquest diagnòstic no funciona a Ripoll. No és cap banlieue; els nois no vivien en un gueto urbanístic, tenien feina i havien participat prou en la vida associativa local. Per contra, el pes de la figura de l’imam fa pensar que els factors ideològics són molt rellevants. No és un debat acadèmic. França ha volgut combatre el terrorisme islamista com si fos només marginalitat social. I l’exclusió social s’ha de combatre perquè és un mal en ella mateixa. Però si oblides els components ideològics, religiosos i identitaris, hi haurà causes del terrorisme contra les quals no actuaràs. N’hem d’aprendre.

stats