Publicitat
Publicitat

Pàtria o democràcia

El general Juan Antonio Chicharro declarava fa uns dies que "la pàtria val més que la democràcia". Venia a dir, doncs, que existeix una contraposició entre la pàtria tal com ell la concep -una Espanya prèvia a la idea mateixa de democràcia, eterna i indissoluble, que no pot ser objecte de votació- i l'aplicació dels mètodes i els valors democràtics. I entre la pàtria i la democràcia, ell tria la pàtria. Òbviament, estic absolutament en desacord amb la seva tria. Però estic força d'acord amb els termes. Diria que Chicharro és de les persones que ho han plantejat d'una manera més clara: si es té d'Espanya una concepció metafísica de pàtria indissoluble, de la qual formes part tant si vols com si no vols, impermeable a les urnes, llavors has de triar entre aquesta idea i la democràcia. Són els termes de la tria. Si Espanya, en nom d'aquesta concepció de pàtria, nega la possibilitat d'una consulta als catalans sobre el seu futur, està renunciant als valors democràtics.

Fixem-nos en els termes que surten i en els que no surten en aquesta contraposició. Surten pàtria i democràcia . No surten Espanya ni independència ni Catalunya ni llei ni Constitució . I trobo que aquest és l'encert. El tema no és la independència de Catalunya. No és ni tan sols la unitat d'Espanya. Podríem anar a un referèndum a Catalunya, que guanyés el no i que Espanya es quedés tal com és ara. Això seria del tot democràtic. Per tant, la unitat d'Espanya és compatible amb la democràcia. El que no és compatible amb la democràcia és la unitat obligatòria, la indissolubilitat metafísica de la nació espanyola. Si es vota la independència de Catalunya, en nom de la democràcia, la idea de pàtria del general Chicharro -però també de la Constitució espanyola!- haurà estat traïda, surti el que surti. Perquè en el seu concepte l'essencial no és que la unitat d'Espanya es mantingui -llavors es dedicaria a fer campanya pel no en el referèndum català- sinó que la unitat d'Espanya no es pugui discutir ni votar, i per això al que es dedica és a impedir la consulta. Voler que surti el no és compatible amb la democràcia. Impedir que es voti no ho és. Obliga a la tria que fa el general.

Un terme que no surt en la tria del general Chicharro és la llei. És curiós, però em sembla ben vist. Curiós, perquè del que ens parlen a totes hores és de la llei, que el referèndum no es pot fer perquè la llei ho impedeix. Però la llei no és un dels termes de la tria. La llei és precisament el resultat de la tria. La llei no és el valor suprem. De lleis n'hi ha hagut sempre, en democràcia i en dictadura. Afortunadament, la Transició es va fer contra la llei (franquista). El que és un valor a defensar és la llei democràtica. I una llei no és democràtica tan sols pel fet de ser votada -Franco posava algunes lleis a referèndum-, sinó com més principis democràtics encarna. En aquest sentit, el concepte de pàtria que hi ha a la llei, a la Constitució, és el mateix que té el general Chicharro, una cosa axiomàtica, fonamental, indissoluble. Que és impermeable a la democràcia. Que permet que el 75 per cent dels representants lliurement escollits d'un territori demanin poder decidir el seu propi futur i se'ls negui aquesta possibilitat en nom de la llei.

Pàtria (entesa així) o democràcia. És la tria que ens proposa el general Chicharro. I ell tria. Però no és l'únic que tria. Potser és l'únic que ho diu clar. Quan es fan servir els aparells de l'Estat contra els qui demanen la consulta, quan es fa dimitir un fiscal general per haver dit que la gent ha de poder decidir legalment, quan es vol treure validesa a un acord adoptat al Parlament de Catalunya per amplíssima majoria, quan en definitiva es vol impedir per tots els mitjans que els catalans siguin consultats sobre quin futur volen, l'Estat està defensant una idea de pàtria al preu de baixar graons de qualitat en la democràcia. Té raó el general Chicharro. En aquest procés, Espanya s'hi juga la democràcia. Té dret a defensar democràticament la unitat d'Espanya, d'intentar convèncer els catalans que això és el que els convé. Però si el que fa és blindar una idea de pàtria de manera que no sigui ni discutible ni opinable, si nega la possibilitat pacífica i democràtica de decidir d'un territori quan la immensa majoria dels seus representants ho demanen i quan la majoria dels seus ciutadans ho han deixat clar a través del seu vot en les eleccions, està triant entre pàtria i democràcia. I el que tria no és la democràcia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF