Albert Manent: L’obra i la feina
Manent és d'una generació que es va posar a lluitar quan semblava absolutament impossible vèncer
Albert Manent va escriure força, però sobretot va fer moltes coses, algunes de les quals estan escrites i moltes altres no. En la memòria col·lectiva tendeix a quedar més el que està escrit que el que va ser fet. Potser per això no tothom serà conscient avui de fins a quin punt va ser important la figura immensa de Manent en el que podríem anomenar el pont entre el final de la guerra i la represa plena de la catalanitat. Manent és d’una generació que es va posar a lluitar quan semblava absolutament impossible vèncer. Quan semblava que no hi havia cap horitzó. Però a base de tenacitat i d’una certa inconsciència, gent com Manent, com Josep Benet i com Max Cahner va fer possible que un país del qual semblava que no havia quedat res entre la revolució, la derrota, l’exili, la repressió i el transformisme comencés a treure el cap.
La de Manent no és l’única Catalunya. N’hi ha d’altres i totes importen. Però sense la seva tampoc no seríem on som. És a dir, no podríem esperar guanyar.
