Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

29 d'abril: "La meva àvia deia: 'No cridis el mal temps...'"


La meva àvia deia: "No cridis el mal temps". Crec que és el que diria ara a Ramón Tamames (o a Jordi Cañas o a Pere Navarro) quan profetitzen un esclat de violència a Catalunya per culpa del sobiranisme. La saviesa popular considerava –i d'aquí ve la frase– que dir en veu alta certes profecies tenebroses, anunciar desgràcies i catàstrofes, fa possible que acabin passant. Si crides el mal temps, el mal temps acaba venint. No és tan sols una superstició sobre el poder màgic de la paraula. La meva àvia i la saviesa popular sabien que de vegades qui crida el mal temps és que té ganes que el mal temps arribi, el desitja, li convé, pensa que li interessa. Que hi ha gent que crida el mal temps perquè vol portar el mal temps. Per això crec que la meva àvia diria a aquestes persones que no cridin al mal temps. I no ho diria somrient. Ho diria emprenyada. Renyant-los.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF