La societat civil i les institucions fan pinya per portar l’Agència Europea del Medicament a Barcelona

BarcelonaL’Agència Europea del Medicament (EMA) canvia de seu. Deixarà Londres, el seu enclavament actual, i Barcelona s’ha postulat en ferm per acollir-la. La decisió dependrà dels caps d’estat dels països de la Unió Europea i se sabrà a la tardor. Mentrestant un nodrit grup de representants de la societat civil catalana han emprès un camí decidit per aconseguir que Barcelona sigui l’escollida.

Aquest dilluns s'ha presentat al paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el manifest signat per més de 200 entitats i persones que aposten decididament per la candidatura catalana. Són empreses, institucions, particulars, associacions, mitjans de comunicació –entre els quals hi ha l’ARA-, col·legis professionals, fundacions, entitats financeres, universitats i sindicats que secunden la iniciativa sorgida del govern estatal i amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

El manifest, llegit per l’actor Josep Maria Pou davant d’un auditori ple, posa l’èmfasi en el fet que si Barcelona resulta escollida l’EMA veurà reforçada “la seva missió de garantir la salut i el benestar de tots els ciutadans europeus, perquè la ciutat compleix els requisits i garanties per desenvolupar aquest projecte”. Així mateix també destaca que la ciutat té “el potencial científic, tecnològic i industrial que subratlla l’atractiu necessari per a la retenció de talent i l’excel·lència científica”. “Barcelona és avui el principal pol d’investigació del sud d’Europa. Compta amb un ampli entramat d’institucions, universitats i centres d’investigació biomèdica, hospitalària i tecnològica del més alt nivell”, també argumenta el manifest, com a motiu de molt pes per fer decantar la balança al seu favor.

En l’acte, presentat per la periodista Cristina Puig, Joan Elias, rector de la UB, ha destacat l’excel·lència de les facultats de medicina i de farmàcia –l’única del país- i s'ha mostrat convençut que Barcelona mereix assumir aquest repte. L’escoltaven en primera fila representats de les tres institucions públiques implicades en la iniciativa: la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el conseller de Salut, Antoni Comín, i el segon tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

També hi era el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i altres representats de partits polítics, com ara Alfred Bosch, Alberto Fernández Díaz i Xavier Trias, així com representants de moltes de les institucions representades al manifest i signants a títol personal, com ara l’exconseller Andreu Mas-Colell i el doctor Bonaventura Clotet.

En el torn de parlaments, Clotet ha volgut destacar “la sanitat pública de luxe a Catalunya, capdavantera en recerca i experimentació” i també la gran possibilitat de cerca i captació de talent mèdic que suposaria l’arribada de l’EMA a Barcelona. Pel seu costat, Gonzalo Rodés, president de Barcelona Global –organitzadora de l’acte- ha glossat la capacitat innata de Barcelona per donar passos de gegant i ha lloat els valors que suposa aquesta iniciativa sorgida del sector públic però amb decisiu suport transversal de l’àmbit privat i particular.

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de farmacologia, ha posat l’accent en la importància de l’EMA en l’avaluació de la qualitat, seguretat i efectivitat dels medicaments i s'ha mostrat també convençuda de la idoneïtat de Barcelona per acollir-ne la seu.

En el mateix sentit s'ha manifestat Jordi Ramentol, representant de la farmacèutica Ferrer i president de Farmaindústria, i ha recalcat que dels 27 membres de la UE, 22 s'han interessat per acollir l’EMA. També ha posat sobre la taula altres dades rellevants: a l’EMA hi treballen 900 persones (el 60% són dones) i produeix entre 4.000 i 5.000 llocs de treball indirectes: “Moltes companyies vindrien a establir seus i filials a Barcelona, amb els beneficis que això suposaria per al teixit científic, industrial i laboral del país”.

El matís final a l’acte l'ha posat el doctor Joan Massagué en identificar Barcelona com a “epicentre de la sanitat, la indústria farmacèutica i la investigació biomèdica”, un 'status' privilegiat que es veuria reforçat com a “gran pol mèdic del sud d’Europa” amb l’elecció de la ciutat com a seu de l’EMA.