Publicitat
Publicitat
image-alt

RETRATS DEL NATURAL (128)

TONI VALL

Fra Valentí i el coneixement

A Fra Valentí li agrada la broma, és ràpid com un llamp, de cames i de ment, i li demano que em guareixi dels mals esperits, que foragiti de mi les causes externes que m’amoïnen. Agafa un pom d’herbes...

Ana Cristina Werring Millet: se sent una ‘chanson’

Ala seva preciosa Dis, quand reviendras-tu? Barbara canta a un amor llunyà i distant, es pregunta quan tornarà on és ella perquè es mor de ganes de tornar-lo a veure. La va escriure a París mentre esperava...

Francesc Montseny i Bonifaci: Memòria entusiasmada de l’Universal

Ho sap tothom que una ciutat, entre moltes altres coses, són els seus bars. La història tantíssimes vegades s’escriu de nit, entre clarobscurs de focus, racons mal il·luminats, copes imprudents i magrejades...

A Sant Antoni, llibres i ànima

ASant Antoni cada diumenge al matí, ben aviat, la vida recomença. Els venedors munten les seves parades, el llibre vell que reviu una vegada més, la postal en blanc i negre d’aquell poble de muntanya, tots...

“Com a reacció al franquisme, el nacionalisme basc es va tancar”

Una història d’amor? “Sí, per què no?”, respon Kirmen Uribe. L’hora de despertar-nos junts (Edicions 62 / Seix Barral) és una novel·la que és moltes coses alhora: història, relat d’espies, drama,...

El compromís d’elegir què i com

“Durant deu anys la meva mare va anar desapareixent d’aquest món”. ¿Una pèrdua pot ser dolorosa i enriquidora alhora? La paradoxa pot manifestar-se amb tota la cruesa en molts moments de la nostra vida. A...

Carles Solé Garcia: és possible salvar vides

El Carles Solé recordarà sempre el 24 de març del 2015, el dia en què el vol 9525 de la companyia alemanya Germanwings es va estavellar als Alps francesos. Van morir 144 persones, totes les que viatjaven a...

El temps passa lent al camp de Filippiada

Al camp de refugiats de Filippiada la pau social és fràgil, molt fràgil. Hi viuen persones de tres nacionalitats diferents: kurds, afganesos i sirians. La convivència no és fàcil i la tibantor es pot...

Paco Poch i Sabarich, el passejant del cine

Em cauen a les mans dues fotos en blanc i negre de l’obra de teatre Mary d’Ous, d’Els Joglars, al vell teatre Capsa de Barcelona l’any 1973. Al dors hi ha la firma del fotògraf: Paco Poch. Fa molts anys...

John Lennon, una illa i un viatge existencial

El 1967 feia un any que els Beatles havien deixat enrere el ritme endimoniat dels concerts en directe. Van acabar cansats de les gires esgotadores i la pressió dels fans. Necessitaven nous estímuls, una...

La nit que els reis van ser la mesura de tots els egos

“Es pot treure el cinturó, sisplau?”, em diu un dels incomptables membres de seguretat del Palau de Congressos de Barcelona. Home, vols dir que cal? No és pas l’aeroport, això. Per sort, un company seu ho...

Al Wei li escau ‘El magnífic’

Es diu Junwei, que vol dir “el magnífic Wei”, però tothom li diu Wei. És xinès i treballa com un xino. Per una vegada el tòpic i la frase feta s’adapten bé a la personalitat del seu destinatari. Li agrada...

Jaimes, la irreductible personalitat del llibre

Al passeig de Gràcia entre València i Aragó, baixant a l’esquerra. Davant del cine Publi. A mig camí entre la Pedrera i l’Illa de la Discòrdia. I els últims temps, ai las, al costat de la Casa del Llibre....

L’elegància, color natural

“No m’hi posis Photoshop, eh?”,és l’única condició que la Francina va posar al gran Outumuro per mostrar la seva foto a l’exposició del fotògraf al Palau Robert. “S’hi veuen les arruguetes”, m’explica ella...

Cominges i la vida serena

Un piano de cua, imponent i majestuós, presideix la sala d’estar. No el toca ell, ho feia la seva esposa, la periodista Margarita Rivière. M’agradaria conèixer la serena nova vida del Jorge, un any i mig...

Fania Oz-Salzberger: "El meu pare no es va poder escapar del seu destí: ser escriptor"

La filla d’Amos Oz és professora i també escriptora -fa dos anys va publicar amb el seu pare l’assaig Els jueus i les paraules-. Aquests dies ha visitat la Filmoteca per presentar dins el Festival de...

Marta Orriols: "La literatura no és per fugir de la realitat"

Una noia que ha perdut el fill que esperava, dos amics que es retroben, una infidelitat de parella, una àvia i un nét, dues dones que s’atreuen, una noia que viu sola, una mare i una filla que no s’avenen,...

Alba Galocha: “Ser model és molt més monòton que ser actriu”

Alba Galocha és un dels rostres del moment. Ha sigut bloguera amb milers de seguidors, model rara avis -no és molt alta, les seves mides són discretes-, porta vint-i-cinc tatuatges impresos a la pell, no...

De genolls sobre el son de la raó

Sempre va vestit de negre. Sempre porta un monyo isolat al mig del cap rapat, un dels molts rastres de l’Orient presents en la seva personalitat, forjada per mil i un influxos. Parla amb veu profunda. “Ho...

Eduard Fernández: “Sóc molt sensible i ploro amb facilitat”

Tothom a qui li agradi el cinema coneix Eduard Fernández, però ell diu que passa molt desapercebut i que firma pocs autògrafs. Ha treballat moltíssim i amb una nòmina bestial de directors del cine espanyol....

La mirada vitalista d’Horacio Seguí a la música dels 60

Va fotografiar Elton John quan, com aquell qui diu, encara era un nen. Va anar a buscar Cliff Richard a l’aeroport del Prat quan encara tocava amb The Shadows. A Tom Jones el va acompanyar a la plaça del...

Xarxa, progrés i batec sobre el Balcó

Roger de Llúria, des de dalt del seu pedestal de pedra, albira la Rambla Nova plena a vessar. Ja abans de començar se sabia que Tarragona batria el rècord de la jornada: mai abans s’hi havia manifestat...

Usos i costums de l’estelada en la seva setmana més exigent

Davant de l’Estació del Nord de Barcelona hi ha un bar de xauarmes, falafels i keftes. Molta clientela són viatgers que han de fer temps abans d’agafar el bus cap al seu destí. N’hi ha de moltes...

Ignasi Terraza: al piano, la música és llum

Casa seva és clara i diàfana, hi entra bona llum i hi ha pocs llocs on es pugui xocar. Uns quants bastons estratègicament col·locats, les lleixes amb discos de jazz i un metrònom, objecte que sempre...

Vetllar per vides presents i oblidades

Les històries més boniques encara han de ser explicades. Encara romanen arraulides dins de caixes oblidades, arxius sense investigar i cartes enviades fa vuitanta anys. Descobrir-les, projectar-hi llum,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >