Publicitat
Publicitat
image-alt

IN MEMORIAN

TONI VALL

Un 007 juganer i sempre verdader

Descobrir el cinema gràcies a 007 és una experiència que t’acompanya tota la vida. La primera vegada va ser L’espia que em va estimar en VHS un any per Nadal, i després van venir tota la resta. Per tant,...

Els figurins perduts de Josep Bartolí

J osep Bartolí i Guiu (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995) va tenir una vida de pel·lícula. Insigne pintor, cartellista, dibuixant i escenògraf, va ser sempre un artista lluitador, fet a si mateix,...

Nit de museus, nit de carrer i nit de xurros

Sempre és bon moment per anar al Museu del Disseny, modern, amb excel·lents exposicions permanents i una botiga i un bar -elements fonamentals d’un museu- que conviden a estar-s’hi llarga estona. I ja no...

Potser el món podrà ser millor

Es nota que és professor de literatura. Cita Unamuno i la seva famosa “intrahistòria” per recordar que, més enllà de la història oficial, la dels grans noms i dates recordades, existeix la necessitat...

Papallones a la pantalla gran

“Té una cosa a la gola. És una larva? Sembla una crisàlide de papallona”. I sí, és una papallona, una papallona de la mort, concretament. És l’escena de l’autòpsia d’ 'El silenci dels anyells' (1991), no...

L’equilibri en l’espai buit

Està molt contenta amb la seva última obra: una nena amb una àliga a l’espatlla que tot just arrenca a volar. En ella es concentren totes les essències de la manera que té la Marta Moreu d’entendre...

Teresines, 25 anys no són res!

Hi havia una vegada un país excitat per la imminència dels Jocs Olímpics, que vivia submergit en la ciclotímia d’un esdeveniment que havia de canviar la seva història recent. I llavors van arribar les...

El Bodeguín, final de la llegenda

Jubilat? De veritat? Va, home, va, però què dius? El Miquel diu que es jubila, que divendres que ve és l’últim dia d’El Bodeguín. Jo no m’ho crec i algú m’ho haurà de demostrar perquè si no jo i uns quants...

Amics i amors per celebrar el ‘Play’

Amb una brusa de mitges síndries. Així puja Clara Viñals a l’escenari del Tradicionàrius de Gràcia. Comença el concert de celebració del primer aniversari del Play, el suplement autobatejat de “cultura...

Juan Martín Guevara: què sent el germà d’un mite?

Conèixer Juan Martín Guevara és preguntar-se immediatament com deu ser sentir-se el germà d’un mite. El germà del Che Guevara, sí, quinze anys més jove, amb qui va compartir ideals, amb qui va viure i...

A handful of ‘lovely’, ‘beautiful’ and ‘Wonder’

“Pretty, yes, without doubt a sublime beauty, a svelte blonde, five foot eleven, with long, splendid legs and slim wrists. [...] You weren’t looking at a remote object of feminine splendour, you were...

Un grapat de ‘lovely’, ‘beautiful’ i ‘Wonder’

“Bonica, sí, sens dubte d’una bellesa sublim, una rossa esvelta, de metre vuitanta, amb unes cames llargues i esplèndides i els canells menuts. [...] No estaves pas mirant un objecte remot de l’esplendor...

‘Good times’, Carlos!

“Jo era pinchadiscos ”. Li agrada dir-ho així, a l’antiga, com es deia a les discoteques dels anys setanta i vuitanta. Ara en diuen DJ i a ell li rellisca la nomenclatura moderna perquè amaga impostura i...

Xirinacs i la desobediència posada al dia

Entre l’1 de gener i el 14 d’abril de l’any 2000, Lluís Maria Xirinacs va passar dotze hores al dia a la plaça de Sant Jaume per reclamar la creació d’una assemblea d’assemblees que treballés de manera...

Kike Anzizu Furest: les mil vides de l’aventurer

Durant la seva estada de vuit anys a Indonèsia, al Kike Anzizu el cor li va donar un petit ensurt. Li van haver de fer una intervenció quirúrgica, però estava conscient i en una pantalla podia veure...

Carles Capdevila: “Us convido a dir-vos coses maques”

És bonic llegir La vida que aprenc i anar prenent nota de les coincidències que hi detectes, de tot allò que veus, perceps i penses de la mateixa manera que el Carles Capdevila. Com ara el gust per caminar...

Històries de la història del teatre

TEC, 2017”. Així rubrica el Vicenç Olivares la dedicatòria que m’ha escrit al llibre El TEC. Teatre Experimental Català, que recull la seva vivència com a impulsor i director d’una realitat important però...

Qui renta els plats també pot ser creatiu i innovador?

“Vull que el rentaplats d’un restaurant tingui actitud creativa” és un bon titular, sens dubte, encunyat per Ferran Adrià, cervell que mai para de pensar i de crear. “Quan a El Bulli un dia no hi anaven els...

Ferran Vergés Casanovas: fotografiant fades

Heu vist mai una fada? Una fada, sí, aquell ésser que habita als mons de la imaginació, als contes, als espais màgics de la fabulació, als somnis d’un infant i als desitjos dels desprotegits. Aquells...

“Va, sigueu feliços!”

El “Va, sigueu feliços!” amb què Oriol Junqueras acaba la seva classe magistral a l’institut públic Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires ben bé podria ser un resum de l’esperit amb el qual el...

Testimoni d’un segle viscut

La meva àvia paterna, Maria Mundó i Marcet, nascuda l’any 1902, era la gran de quinze germans. El primer noi va arribar després de sis noies, es deia Francisco i l’any 1935 es va casar a Montserrat amb la...

Via Veneto, cinquantenari feliç

En un vell catàleg comprat en uns encants veig que Via Veneto va obrir l’any 1967. Això s’ha d’explicar bé! Cinquanta anys d’història que han testimoniat la vida de l’alta societat barcelonina, un bon...

Justicier de l’humor

“Si fos polític o notari, el meu nom molaria, però no és el cas”. Es diu Joan Antoni però sempre s’han equivocat amb el seu nom. Josep Antoni li han dit infinitat de vegades. El dia del seu primer monòleg...

Tecnologia per millorar (?) la vida

Una joia de disseny fabricada amb cera, una calavera feta amb impressora 3D, un satèl·lit que mesura el gruix del gel dels casquets polars, una reproducció molt fidedigna de la marededeu de la Llet... Són...

Raúl Lerones Alarcón: cuidar les persones, protegir-les

Atocar del pavelló de la Vall d’Hebron, al costat d’un club esportiu de classe alta, mig ensotat en un terreny que ben bé podria ser de ningú, hi ha un edifici d’obra vista, de construcció postolímpica i...

El gran dia dels desautoritzats i els sense cap autoritat

El Germán va néixer el gener del 1941 a la Maternitat d’Elna, a pocs quilòmetres del camp de concentració d’Argelers, on vivien els seus pares després de fugir de la Guerra Civil. M’explica que a la seva...

El metge i el cinema salvavides

Quan tenia set anys, el Joan Pineda va fugir dels bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil. A Espolla, un petit poble de Girona, va viure amb els seus tiets i amb un vell teatre de titelles...

"Aquí hi ha dos bàndols, com a Catalunya i Espanya"

En un dels passadissos de la Boqueria una noia fa una foto amb el mòbil al seu xicot mentre xarrupa les canyes d’un got amb suc verd i un altre amb suc taronja. Després s’afanyen a compartir-la per WhatsApp...

El millor amic és el mar en silenci

L’any 1995 el Joan Santolària va comprar el Rafael, un vaixell clàssic que abans era un llagut i ara és una barca de mitjana. El van construir el 1915 els germans mallorquins Rafael i Bartolomé Font,...

L’eterna poètica de Pepe Carvalho, quaranta anys després

Edició de butxaca, enquadernació rústica i portada dibuixada a l’estil de les velles novel·les de quiosc. Així és la reedició de La soledad del mánager (Booket), que compleix quaranta anys i es considera...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >