Publicitat
Publicitat
image-alt

CRÒNICA

TONI VALL

I, mentrestant, la ciutat escolta, camina, estima

Sortir al carrer, caminar, amb el pas ràpid, observar. Intentar captar, potser entendre, què sent avui la gent a Barcelona. Per la rambla de Catalunya només veig pujar, de cara, rostres seriosos. Tothom...

Fermí Marimón i Marimón: El Capri, cinquanta anys no són res

La sala immensa del Capri, vuit-centes noranta-quatre localitats, l’olor de cine d’abans, aquella olor que costa tant de trobar i que només fan els cines d’abans. És l’olor de les butaques velles, de les...

Pa i Raïm, cuina i personalitat

Al menjador principal del Pa i Raïm, ampli i lluminós, hi ha un quadre que crida l’atenció. És apaïsat, no gaire gran però bastant vistós, col·locat amb bon ull perquè t’hi puguis fixar bé. És una escena...

Tots la volien

Fumant un cigarret, provocativa i sensual, travessant corrent per un pont amb el Jules i el Jim, assassinant els assassins del seu marit, filmada en primer pla, amb musica de jazz de fons, dient-li al seu...

Joan Botey Serra: Història d’una revelació de cine

Si un director de cinema s’enamora de tu és probable que la teva vida canviï. Li va passar, per exemple, a Enrique Irazoqui -com s’explica al retrat 26 d’aquesta sèrie- quan Pier Paolo Pasolini no va parar...

Homenatge als Jocs, homenatge a Maragall

Pasqual Maragall veient-se a ell mateix en una pantalla gegant que projecta imatges de fa exactament vint-i-cinc anys. Poderosa imatge el capvespre del 25 de juliol als jardins del Palauet Albéniz, a dues...

La felicitat del que ets

Si ets un 4 necessites tenir-ho sempre tot al seu lloc. Si ets un 5 segurament no t’agradarà que t’obliguin a res. Els 1 són el pur jo i els 2 sempre estareu pendents de l’altre, sou bastant enganxosos. Si...

Pare i mite del terror modern

George A. Romero considerava que els zombis eren sempre els bons de la pel·lícula. Els utilitzava com a detonadors del mal dels éssers humans a qui els morts vivents tenien terroritzats i que per fer-hi...

Els contes, trossos de veritat

“Hola, soc en Perot Contacontes, com estàs?”, em respon quan li truco per telèfon. Té una veu profunda, entre cavernosa i radiofònica, segur que li deuen dir molt sovint. És el seu estri de treball...

Sobre la necessitat d’un nou Orwell i contra el populisme

“Molta gent sent que aquest certificat de naixement és fals”, és la frase que va pronunciar Donald Trump després que Barack Obama acredités que havia nascut als Estats Units, en contra del que el seu...

Al Poble Espanyol, terra sagrada i glamur de cine

“Sort que ens hem pogut protegir del xàfec a dins del monestir!” És Isona Passola, sempre expressiva i expansiva. En efecte, pocs minuts abans de l’inici de la ja tradicional festa d’estiu del cinema català...

La societat civil i les institucions fan pinya per portar l’Agència Europea del Medicament a Barcelona

L’Agència Europea del Medicament (EMA) canvia de seu. Deixarà Londres, el seu enclavament actual, i Barcelona s’ha postulat en ferm per acollir-la. La decisió dependrà dels caps d’estat dels països de la...

Com i per què s’explica la història?

Crec que era el 29 de setembre de 1997, el primer dia de la carrera de periodisme a la UAB. A última hora del matí, de les 13.30 a les 15.00, l’assignatura història del món actual, a càrrec del professor...

Història de la vida d’un quiosc

Des del 1933. Fa 84 anys que la cantonada de la rambla de Catalunya amb el carrer del Rosselló és la pàtria íntima de la família Rey. És on habita el seu quiosc de premsa, tota una institució del barri, una...

Si els quadres poguessin parlar

Si els quadres poguessin parlar explicarien històries increïbles, meravelloses. Explicarien els desastres de què s’han salvat, les cases que han habitat, els diners que s’han pagat per ells. Explicarien tot...

Tot continua quan cau el teló: Jaume Pla i Pladevall

"Vols que em posi el barret? Sempre el porto, així com de senyor antic; ja no hi va ningú així, però a mi m’agrada”. És el Jaume Pla just abans de fer les fotos a casa seva, al centre de Sant Cugat, on el...

Un diari per a la gent i de la gent

Una de les millors coses que es poden fer avui en dia per sentir-se barceloní és entrar en un mercat de Barcelona. Comprar-hi i passejar-hi. Esmorzar-hi és fabulós. Al bar del mercat de Sants hi serveixen...

Aquell lloc on habita sempre el gat del Perich

En els temps que vivim, el millor que poden fer els polítics si són prudents i no volen anar a dormir escaldats és protegir-se una mica dels humoristes. Esclar que a alguns també els va la marxa. Ser...

Investigació i recerca mèdica: deures per als polítics

Deures, molts deures, van ser encarregats als polítics i a les administracions públiques en general, ahir a la xerrada El valor de la ciència, la recerca i la salut a la societat actual, organitzada pel...

Kirman, el magnífic

Quan de petit em portaven a passejar per la Rambla -quan a la Rambla encara s’hi podia anar a passejar- sovint ens trobàvem amb un faquir. Feia un espectacle de carrer que consistia a estirar-se sobre un...

Un 007 juganer i sempre verdader

Descobrir el cinema gràcies a 007 és una experiència que t’acompanya tota la vida. La primera vegada va ser L’espia que em va estimar en VHS un any per Nadal, i després van venir tota la resta. Per tant,...

Els figurins perduts de Josep Bartolí

J osep Bartolí i Guiu (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995) va tenir una vida de pel·lícula. Insigne pintor, cartellista, dibuixant i escenògraf, va ser sempre un artista lluitador, fet a si mateix,...

Nit de museus, nit de carrer i nit de xurros

Sempre és bon moment per anar al Museu del Disseny, modern, amb excel·lents exposicions permanents i una botiga i un bar -elements fonamentals d’un museu- que conviden a estar-s’hi llarga estona. I ja no...

Potser el món podrà ser millor

Es nota que és professor de literatura. Cita Unamuno i la seva famosa “intrahistòria” per recordar que, més enllà de la història oficial, la dels grans noms i dates recordades, existeix la necessitat...

Papallones a la pantalla gran

“Té una cosa a la gola. És una larva? Sembla una crisàlide de papallona”. I sí, és una papallona, una papallona de la mort, concretament. És l’escena de l’autòpsia d’ 'El silenci dels anyells' (1991), no...

L’equilibri en l’espai buit

Està molt contenta amb la seva última obra: una nena amb una àliga a l’espatlla que tot just arrenca a volar. En ella es concentren totes les essències de la manera que té la Marta Moreu d’entendre...

Teresines, 25 anys no són res!

Hi havia una vegada un país excitat per la imminència dels Jocs Olímpics, que vivia submergit en la ciclotímia d’un esdeveniment que havia de canviar la seva història recent. I llavors van arribar les...

El Bodeguín, final de la llegenda

Jubilat? De veritat? Va, home, va, però què dius? El Miquel diu que es jubila, que divendres que ve és l’últim dia d’El Bodeguín. Jo no m’ho crec i algú m’ho haurà de demostrar perquè si no jo i uns quants...

Amics i amors per celebrar el ‘Play’

Amb una brusa de mitges síndries. Així puja Clara Viñals a l’escenari del Tradicionàrius de Gràcia. Comença el concert de celebració del primer aniversari del Play, el suplement autobatejat de “cultura...

Juan Martín Guevara: què sent el germà d’un mite?

Conèixer Juan Martín Guevara és preguntar-se immediatament com deu ser sentir-se el germà d’un mite. El germà del Che Guevara, sí, quinze anys més jove, amb qui va compartir ideals, amb qui va viure i...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >