03/12/2016

Lideratges en suspens

2 min
Colau i Junqueras són dos personatges amb poder però que actuen condicionats.

REFERENTS. Qui és l’home fort -o la dona forta- de la política catalana? Avui dia, costa una mica de dir. Des de Pujol i Maragall no hem tingut hiperlideratges; però fa només cinc anys Artur Mas era president i líder indiscutit de CiU, que a més era la principal força política de Catalunya. Cap altre dirigent li feia ombra, tot i que hi havia vaques sagrades i estrelles emergents. Avui dia, el lideratge és més difús. No hi ha força hegemònica, els partits són cada cop més polifònics, i qui exerceix el poder paga forts peatges. Això és bo o dolent? Si bé el nostre pòsit anarcoide desconfia dels lideratges providencials, tants anys de crisi ens han estovat una mica. Amb una classe política sota sospita i el mapa electoral convertit en una mena de trencadís, bona part de la població agrairia tenir a l’aparador de la vida pública uns quants referents en els quals confiar, potser no cegament, però sí amb una certa fe. Noms propis, partits amb cara i ulls, projectes que encabeixin el país.

LÍDERS. Durant aquests cinc anys, el Procés ha fet emergir quatre grans lideratges a Catalunya: Artur Mas, Ada Colau, Oriol Junqueras i Albert Rivera. D’aquests, un ha quedat apartat, l’altre ha fet un salt incert a la política espanyola, i els altres dos -Colau i Junqueras- tenen posicions de poder, però molt condicionades, i a més rivalitzen per conquerir part de l’electorat (justament la part que els podria donar l’hegemonia). I Puigdemont? El nou president, que ho és gairebé per accident, gaudeix de l’aprovat dels enquestats del CEO, però encara és d’hora per saber si està disposat a liderar el seu partit i optar a un segon mandat. Mentrestant, Ciutadans i el PSC, que s’han convertit, per la dinàmica espanyola, en crosses del PP, es troben lluny de la centralitat catalana. I, a sobre, ni Arrimadas ni Iceta no pinten res a Madrid. La qual cosa és un greu problema per al vell catalanisme pactista, que el col·lapse del model de la Transició ha fet caducar.

DESENLLAÇ. Colau i Junqueras són dos personatges amb autoritat, i també amb poder, però tots dos actuen fortament condicionats. El destí de l’alcaldessa està lligat a les expectatives de Podem, que està lluny de desbancar el PP i en un moment de convulsions internes; el vicepresident forma part de Junts pel Sí, una coalició conjuntural que caducarà quan, per bé o per mal, el procés sobiranista arribi a un desenllaç. Es fa difícil, doncs, saber qui té les millors cartes. En qualsevol cas, l’electorat d’esquerres tindrà on triar, mentre que el de centredreta continua a l’espera d’una opció que reculli l’herència de CiU. Aquesta recomposició no quedarà fixada fins que el conflicte actual desemboqui en una solució estable. Si aquesta solució atorga veritable poder polític a Catalunya, serà el moment en què els líders proposin com fer-ne ús. En cas contrari, Colau buscarà el poder real a Madrid, mentre que Junqueras (i potser Puigdemont) es preguntaran si val la pena tornar-ho a intentar. Mentrestant, tot són paraules.

stats