Comparacions odioses

Com que la part risible i carrinclona del concert ja l'explicarà Cristian Segura, em limitaré a fer una comparació. Ahir mateix, mentre l'escola d'estiu de Ciutadans denunciava que els Fernández estan oprimits pels Fuster; mentre Sánchez-Camacho, a l'Hospitalet, alertava els immigrants contra el "risc d'enfrontament", el Camp Nou vibrava, cantava i ballava, tot proclamant la fe en aquest país i el seu esperit de convivència; reivindicant el dret a decidir de forma tan massiva com pacífica, per desesperació dels que ens voldrien -ells sí- enfrontats i dividits. És l'enèsima demostració de força, una força democràtica i cívica, feliçment ingènua, insubornable. Somniem? Esclar que sí; però altres tenen malsons, i les seves nits són més llargues.