CELOBERT
Misc 13/07/2017

Snyder I la tirania

i
Toni Sala
2 min

ARA FA UN ANY vaig tenir a casa uns convidats californians. Trump s’estava a punt de convertir en candidat a la presidència, ells eren gent polititzada, i un dia, sopant, els vaig preguntar com ho veien. Em van contestar que no els feia cap por. És impossible que guanyi, van dir-me: per començar, no el votarà ni una dona.

Coincidint amb la visita europea de Trump, la setmana passada vaig estar llegint un llibret impressionant de Timothy Snyder, Sobre la tirania, un manual de supervivència democràtica després de la victòria de Trump. Snyder és la persona que conversava amb Tony Judt a Pensar el segle XX, i a Tierras de sangre ha estudiat com ningú les massacres que Stalin i Hitler van dirigir als països bàltics, a la Rússia occidental, Polònia, Bielorússia i Ucraïna: 14 milions de morts. És lògic i alhora preocupant que hagi volgut donar ara aquestes “20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX”, en una de les quals, “Aprèn de la gent dels altres països”, explica que abans de l’elecció de Trump, tal com vaig constatar jo mateix a casa, els analistes americans no s’esperaven la seva victòria. En canvi, la van preveure els europeus orientals i els experts en Europa de l’Est, per experiència històrica. Qui aquest estiu surti a l’estranger s’adonarà, per la presència que té a fora, de com és de potent l’independentisme català.

El llibre és tan breu que no es pot resumir. Sembla dirigit als americans, però en realitat és un vademècum perfecte per mantenir alerta els europeus i, específicament, els catalans en aquest moment clau. Snyder alerta del perill d’oblidar el passat, de confiar-se i pensar, per ganduleria, ignorància o irracionalitat, que la història ja està escrita i que no pot passar res de dolent. Precisament això volen els tirans, de manera que la primera lliçó adverteix: “No obeeixis amb anticipació”, no regalis l’obediència. La lliçó més impressionant, “Mantén la calma quan arribi l’impensable”, comença amb una frase clarivident: “La tirania moderna és la gestió del terror”. El llibre mostra fins a quin punt els catalans vivim de ple el moment històric. Snyder reclama l’actuació personal: defensar les institucions i no donar-les per garantides -“Les institucions no es defensen per si mateixes”, els sona?-, ser part activa de la societat civil, implicar-s’hi, ser responsable i valent, vigilar l’ús del llenguatge i, per tant, d’internet. Tan potent és l’individu enfront dels tirans que l’empatia de “mirar als ulls i parlar de coses trivials” ara mateix ja és un acte polític de primer ordre.

stats