26/03/2017

La selecció de Síria pot jugar el Mundial?

3 min
El futbolista de la selecció de Síria Mardik Mardikian, a la dreta, disputant-se una pilota amb Anzur Ismailov, de l’Uzbekistan.

BarcelonaFiras al-Khatib té una foto amb Pep Guardiola a casa. L’any 2005, quan ell tenia 21 anys, va jugar uns partits de prova a l’Al-Ahli, el club de Qatar on jugava el català. La foto és un dels tresors d’Al-Khatib, que no va aconseguir un contracte amb l’Al-Ahli i va tornar a casa, a Síria. Llavors era considerat un dels davanters amb més futur del país i va fer estades a Bèlgica i Anglaterra per veure si aconseguia arribar a Europa. Titular amb la selecció, el 2012 ja feia una mitjana d’un gol cada dos partits internacionals. Però aquell any va decidir que no jugaria mai més amb la selecció, com a manera de queixar-se pels bombardejos que patia la seva població natal, Homs, on el règim de Baixar al-Assad reprimia els manifestants. Però aquest dijous Firas al-Khatib, després de cinc anys de guerra i cinc anys sense jugar amb la selecció, va tornar a posar-se la samarreta de Síria. “Puc ajudar així la meva gent”, va argumentar Al-Khatib, que va entrar a la segona part en el triomf de Síria per 1-0 sobre l’Uzbekistan. Per al règim de Baixar al-Assad va ser una victòria reclutar un esportista famós que s’havia posicionat amb els opositors. Al-Khatib, finalment, ha canviat d’opinió en veure que podria jugar un Mundial.

La selecció de Síria té opcions reals de classificar-se per primer cop per a una fase final d’un Mundial. Just enmig de la guerra més cruel, el seu equip nacional excel·leix. El 1986 Síria va quedar-se a un sol pas d’anar al Mundial de Mèxic, ja que va perdre un play-off final contra l’Iraq. Llavors el partit de tornada es va jugar a l’Aràbia Saudita, ja que els iraquians, en guerra contra l’Iran, no podien acollir partits oficials. 31 anys després és Síria qui no pot acollir partits a casa per culpa de la guerra. I dijous va derrotar els uzbeks a Malacca, a Malàisia, en un triomf batejat per la premsa oficialista, a Damasc, com “un dels més importants de la història”. Si Síria dimarts aconsegueix guanyar Corea del Sud a Seül pujaria fins a la segona posició del seu grup de classificació per al Mundial, ja que superaria els coreans quan encara falten tres partits. I els dos primers van directes al Mundial -el tercer jugarà un play-off i els altres quedarien eliminats-. Si perd, quedaria amb poques opcions. Però encara en tindria algunes. Derrotar els uzbeks, però, era clau i el premi que van rebre els jugadors per haver-ho aconseguit, gràcies a un gol en els últims minuts, van ser uns 1.000 dòlars per cap, un premi superior als 700 del dia que van derrotar per 0-1 els xinesos a casa seva, a Pequín, davant de 90.000 espectadors. Aquell dia els jugadors sirians, que juguen majoritàriament en lligues com la de Kuwait, l’Aràbia Saudita i Qatar, es van gastar el premi en aparells tecnològics.

Jugar fora

La selecció, entrenada pel sirià Ayman Hakeem, jugava fins ara els seus partits com a local a Masqat (Oman), a 2.500km. Però per jugar contra els uzbeks va anar més lluny, en part per tenir un vol més curt cap a Seül després. “Tenim opcions, i jugant així, amb cor, ho intentarem fins al final”, va dir Hakeem. Només dos dels jugadors que solen anar amb la selecció juguen encara en una lliga que no s’ha aturat malgrat la guerra, amb partits a les ciutats controlades pel règim, com Damasc i Latakia. Els altres s’han escapat lluny, cosa que ja agrada a les autoritats. “Si els nostres jugadors marxen a altres lligues, guanyen experiència i milloren el seu nivell. Ja ens agrada que juguin fora”, va dir Hakeem, que va fer una roda de premsa amb una samarreta de Baixar al-Assad, el president que criticava Al-Khatib, el davanter opositor que ha tornat a l’equip.

stats