Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Una responsabilitat històrica

Les cares de satisfacció dels directius del Barça quan el president Josep Maria Bartomeu va dir els resultats del referèndum parlaven per si soles. Al club s’ha treballat sense pausa durant els últims mesos per fer realitat aquest projecte. La campanya feta per promocionar el Nou Espai Barça i explicar-ho als socis ha estat modèlica. Modèlica si parlem de com s’ha treballat, no del missatge. Perquè, en el missatge, la gent era lliure de creure-hi o de dubtar. Però la forma de comunicar, treballar i cuidar els detalls ha estat espectacular. La directiva no podia fallar, i no ho ha fet. La imatge de la junta s’havia erosionat després de la dimissió de Sandro Rosell, motiu pel qual guanyar el referèndum genera una doble sensació: valida la directiva, valida un projecte.

Però guanyar el referèndum no és un premi. És una responsabilitat. Aquests directius ja saben com pot ser d’incòmode ser enxampat mentint, amagant informació o fallant a una promesa. Ha passat amb la grada jove, amb la informació de l’acord amb Qatar o amb el cas de la sanció de la FIFA. Ser directiu del Barça és un esport de risc, i els directius que estiguin al capdavant de l’entitat quan aparegui la primera grua al Camp Nou ho han de tenir present. Segurament molts directius i treballadors actuals ja no hi seran. Han passat massa coses de portes endins per mantenir la unitat d’aquest grup, i Josep Maria Bartomeu ho sap.

Bartomeu sap molt bé que l’Espai Barça és ara una responsabilitat. Han explicat moltes vegades el projecte que defensen, motiu pel qual hauran de ser-hi fidels. Seria un greu error pensar que el suport al projecte elimina tots els problemes. Milers de socis l’han votat amb la il·lusió de poder veure un estadi nou. D’altres, perquè estaven farts de suportar incomoditats. De fet, el projecte Nou Espai Barça és fantàstic. Els que hem defensat que es votés no posàvem l’accent en la forma de gestionar-lo, de pagar-lo, i en el fet que desconeixe’n detalls claus obligava a confiar massa en la directiva. Votar no volia dir oblidar les errades de la directiva. Significa voler un estadi nou.

El temps podrà fer oblidar com es va anunciar que Qatar Airways seria el patrocinador. Com es va mentir per amagar reunions referents a la Grada d’Animació. Com va marxar Sandro Rosell. Però, si la junta directiva menteix, falla o amaga coses en un aspecte tan important com l’estadi, pot quedar estigmatitzada per sempre més. No es podran amagar darrere una pancarta, com ha passat en el cas de la FIFA.

Si ho fan bé, seran part de la història. Si ho fan malament, part de la història negra. Ara tenen la responsabilitat més bonica. Hauran d’estar a l’altura de la història, com han fet en la jornada de dissabte, que va ser modèlica.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF