Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Neymar, sol contra l’exèrcit de Simeone

A diferència de Messi, desconnectat, va donar vida a l’atac d’un equip previsible

Neymar es va presentar en societat al barcelonisme amb un cop de cap que va significar el gol de l’empat contra l’Atlètic de Madrid. Era l’agost del 2013 quan el brasiler va marcar en el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya. Mig any després, Neymar és l’únic jugador del Barça que ha fet gols a l’equip de Simeone aquesta temporada. El gol de la Supercopa i el del partit d’anada de la Champions. Valent i descarat, Neymar va ser gairebé l’únic recurs ofensiu d’un Barça sense ànima. Malgrat que Messi va xutar a porteria més cops que ell, era Neymar, una vegada i una altra, l’únic que aguantava la bandera, que plantava cara.

Potser va ser l’ambient del Vicente Calderón, tan similar als estadis sud-americans on va destacar. Com feia aquelles nits de la Copa Libertadores amb el Santos, quan rebia un munt de patades però mai s’amagava, Neymar va encarar una vegada i una altra la defensa matalassera. Va intentar trencar el ritme del partit i donar vida a Cesc i Messi. Va ser atrevit, va utilitzar la seva tècnica privilegiada per fer pessigolles a l’Atlètic i va estar a punt de marcar a la segona part. Primer gràcies a una assistència de Xavi en què Courtois es va fer gran, immens, tapant-li els forats. Després, amb un cop de cap que no va marcar per centímetres a la mateixa porteria en què havia fet aquell gol al partit d’anada de la Supercopa.

Martino havia intentat moure detalls ofensius per tal de trobar espais. Va situar Messi a la dreta i Neymar a l’esquerra, on s’agrada més i des d’on va marcar els dos gols a Courtois. “La idea era aprofitar les diagonals de Neymar canviant-lo molts cops de sector”, va explicar Martino, que es va topar amb un Atlètic que va saber preveure aquests canvis, ofegant Cesc de fals nou. Jordi Alba, però, no va poder aprofitar els espais que generava, ja que tenia prou feina en defensa. I Neymar acabava molts cops creuant tot el camp, fins a la dreta, on es trobava amb Messi, a qui intentava donar vida amb assistències entre defenses rivals. Coses de la vida, l’únic jugador del Barça que encara no ha jugat unes semifinals de Champions va ser el millor. Haurà d’esperar, com a mínim, un any.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF