30/12/2016

Propòsits surrealistes per al 2017

2 min

En els propòsits d’any nou hi ressonen conflictes i contradiccions que vivim des de fa molt de temps, i que no sembla que ens hàgim de treure de sobre per molt que pretenguem canviar de dalt a baix d’un dia per l’altre.

Els propòsits d’any nou reprodueixen, per exemple, els capricis del mil·lenarisme. Aquesta doctrina, que en la seva forma original prometia que Jesucrist i tots els justos tornarien abans del Judici Final, convenientment ressuscitats, per portar mil anys de pau a la Terra, va rebrotar poc abans dels anys 1000 i 2000 per vaticinar que en aquelles dates el foc de l’Apocalipsi cremaria totes les nostres faltes, de manera certament semblant a qui avui assegura que s’apunta al gimnàs per cremar, en quatre dies i per la raó pintoresca que serà gener, les calories i adipositats de tota una vida dissipada. Els propòsits d’any nou, doncs, vindrien a ser com si Déu només perdonés els pecats de les confessions que es fan a mitjanit, o, en el fons, a qualsevol hora arbitràriament escollida, com tres quarts menys dos minuts de cinc de la tarda.

I tanmateix, aquesta instantaneïtat fraudulenta, per dir-ne així, és un tret encara molt més definitori de la nostra època. Com hem vist amb el mil·lenarisme, la cultura judeocristiana ens ha llegat una concepció lineal del temps. A aquest canemàs de l’existència, però, la modernitat hi ha imprès nous elements cabdals, com la idea del progrés i la velocitat. Fenòmens com les revolucions industrials, el tren, l’automoció, la fotografia o el cinema ens han anat instal·lant en una nova experiència del temps en què el canvi i la innovació són la norma. Avui això es tradueix en una vida plena d’estímuls, opcions, ritmes accelerats i bombardejos de novetats. L’epicentre del terratrèmol són les noves tecnologies, i el paradigma és l’obsolescència programada, que deixa al descobert el frau com una característica fonamental d’aquesta època accelerada. Com explica el realitzador Andrés Hispano a Caníbals del temps, l’any 1881 ja hi havia anuncis de taules gimnàstiques prodigioses en què dues imatges juxtaposades mostraven la mateixa persona, grassa a l’esquerra i fibrada a la dreta. L’allau de propòsits d’any nou seria un exemple més d’aquesta cultura de “l’abans i el després” que banalitza el canvi de manera frívola i inusitada.

Ara bé, també és cert que la idea moderna del temps, la del progrés i la transformació vertiginosa, ha mogut amb més intensitat que mai les persones i els pobles a creure en la possibilitat de fer realitat els seus propòsits i de crear mons nous. Sota aquesta perspectiva més optimista, el que caldria, només, és vigilar que els propòsits escollits siguin de qualitat. Per inspirar-nos comptem sens dubte amb el llegat dels Bons propòsits per al dia de demà, la secció d’El Cafè de la República en què Joan Barril projectava intencions plenes de grandesa, com “Trucar a una companyia telefònica i, quan ens diguin que la conversa serà gravada, demanar dos xopsueis, un pack de makis i per postres la discografia completa de Duran Duran”, o bé “Avançar les busques dels rellotges fins a arribar a un temps en què els tribunals desapareguin i les Constitucions es canviïn”. Quanta lucidesa.

stats