Publicitat
Publicitat

Joan Vila Grau: "La Sagrada Família és una simfonia de color"

Els congressos internacionals del Corpus Vitrearum, l'organisme que aplega els estudiosos del vitrall de tots el món, sempre havien estat reunions reposades on tothom atenia en silenci al conferenciant de torn. Fins que un dia, en una trobada a Viena, va intervenir-hi Joan Vila Grau: enlluernats per les seves explicacions i diapositives, els membres d'aquella audiència circumspecta es van aixecar, van trencar l'ordre, van començar a parlar tots alhora i en veu alta. Vila Grau havia descobert l'única taula de vitraller antiga de què es tenia notícia al món.

Com va reconèixer la taula?

N'havia llegit la descripció a l'obra d'un monjo del segle XI anomenat Teophilus i, casualment, en una visita al Museu d'Art de Girona que vaig fer convidat pel doctor Joan Ainaud, vaig veure una fusta emblanquinada del segle XIV que de seguida vaig identificar com una taula de vitraller. Els seus forats, que s'atribuïen als corcs, en realitat eren quadrats: s'hi posaven els claus que impedien que el vidre i els ploms es moguessin durant el procés del soldat. Per acabar-ho d'adobar, existeix un vitrall fet amb aquella taula: l'Anunciació de la Catedral de Girona.

Va començar a treballar en els vitralls de la Sagrada Família ara fa tretze anys.

Sí, i en tenim per tres més, acabarem el 2016. A Europa no s'està fent cap conjunt de vitralls tan gran en un monument històric.

Quina impressió li va fer rebre l'encàrrec?

Tractant-se de Gaudí i de la Sagrada Família, esclar, al principi l'encàrrec gairebé em va atuir. Però vam estudiar la seva obra a fons i, a més, ell mateix ens ajudava, perquè en relació a aquests vitralls Gaudí va deixar dites molt poques coses però molt intel·ligents. Una de les principals, que els de baix fossin de llum fosca per anar-se aclarint a mesura que pugessin, i que els del capdamunt fossin de llum blanca per il·luminar les voltes. Això és revolucionari: a les catedrals gòtiques es feia al revés.

Quina funció té el vitrall a la Sagrada Família?

Com a tots els temples, la funció primordial del vitrall no és la imatge sinó crear un ambient a través de la llum i el color. I la Sagrada Família és tota una simfonia de color. De fet, Gaudí volia que fos "el temple de la llum harmoniosa". Per buscar aquesta harmonia i unitat, inicialment vaig fer un projecte de la totalitat de l'obra que encara mantenim a manera de guia. Cada vitrall guarda una relació amb el que té al costat, a sobre, a sota, fins i tot amb el que té al davant, i alhora, cap vitrall està resolt de la mateixa manera que un altre. Hem tingut en compte que la llum de l'est afavoreix els colors freds; i la de la tarda, els càlids. Per tant, en una part preponderen els blaus i els verds i en l'altra els ocres i els grocs.

Quins problemes han hagut de resoldre?

Un dels més evidents i difícils va ser fer desaparèixer el xiprer de la façana del Naixement, que, com que està a només un metre i mig del vitrall, produïa unes ombres molt fortes. Ho vam solucionar omplint la part del mig de colors grocs -els més lluminosos- i igualant-ho als costats amb colors foscos. I ja no es veu.

A dalt, il·luminant les voltes, també hi ha vitralls?

En principi no se n'hi havien de posar, només hi anava vidre blanc. Però vam convèncer els arquitectes de posar-n'hi. Són vidres translúcids, i el que els dóna el ritme és el plom, que crea ombres. És la primera vegada que es fa una cosa així en la història del vitrall. És el triomf del plom: el color és estàtic i el plom dinàmic.

Sempre subratlla que es tracta d'un treball en equip.

La col·laboració dels arquitectes ha sigut molt important i també molt agradable. En la part creativa hi ha intervingut l'Antoni, el meu fill. I el vitraller, Bonet, el vam escollir perquè aquest procés demanava una empresa artesanal, un taller no gaire gran.

El seu fill Antoni fa l'inventari del vitrall a Catalunya.

Cal saber que, tot i que els vitralls gòtics francesos o alemanys tenen molta fama, els nostres també tenen molta categoria i, en el camp del Modernisme, ja són tan bons com qualsevol dels que puguem trobar a Anglaterra, França o Alemanya. Fa poc, en un congrés a Suïssa, els col·legues internacionals de l'Antoni quedaven admirats davant la immensitat del projecte de l'inventari. Tot i que el vitrall s'associa amb la religió o amb l'elit (com en el cas de l'Art Nouveau), durant el Modernisme arriba fins i tot als ascensors. L'Antoni fa partions minucioses dels carrers de l'Eixample i no para d'entrar a cases i cases on, mirant al pati interior, troba veritables meravelles.

Quin futur tenen el vitrall i els oficis artesanals?

Dels vint o trenta tallers de principis de segle XX només queda el dels Bonet. La resta són d'una, dues o màxim tres persones. Qui vulgui formar-se en el vitrall ho pot fer i molt bé a la Massana o a l'Escola Industrial, però el vitrall només tindrà futur si els arquitectes l'inclouen en els seus projectes i, com que fa anys que beuen de fonts com la Bauhaus o el GATCPAC, no hi tenen tendència. D'oficis en deuen quedar un 30% perquè la industrialització els ha anat engolint, però són imprescindibles: quan les administracions puguin pagar restauracions, els necessitaran.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF