Publicitat
Publicitat

Israel: bits, bytes i bombes

Després de llegir les notícies sobre el Pròxim Orient i veure a continuació imatges de la visita de Barack Obama a Israel, se'm va acudir una idea: semblava que el president nord-americà estigués visitant un atol del Pacífic, o potser Nova Zelanda; en qualsevol cas, una mena d'estat insular envoltat de mars turbulents.

L'altre dia Ari Shavit reflectia aquesta idea a la seva columna del Haaretz , que començava així: "Fa uns mesos Amnon Dankner va publicar un article molt agut i divertit al nou diari Sof Hashavua en què explicava que, gràcies a l'innovador projecte tecnològic de Shimon Peres, Israel s'està desenganxant del Pròxim Orient i navega pel mar Mediterrani rumb a l'oest, com una mena d'illa flotant. Bromes a part, Dankner reflectia a la perfecció aquesta mentalitat. Aquests últims anys Israel ha reaccionat, pensat i actuat com si ja no formés part de l'oest d'Àsia i fos una illa que se n'hagués separat. Com si no existissin ni el món àrab, ni Palestina, ni l'Iran. Com si no hi hagués àrabs, ni colons, ni ocupació de cap territori.

I la realitat és que, quan Obama era a Israel, es va informar que a la veïna Síria s'estaven utilitzant armes químiques i que des de la veïna Gaza s'havien disparat uns coets contra Israel. Però en aquell mateix moment Globus , el diari econòmic israelià, publicava la notícia següent: "Accel Partners ha endegat Accel London IV, un fons de 475 milions de dòlars destinat a Europa i Israel... Accel London IV invertirà en els principals àmbits de l'empresa: el mercat de consum a internet, big data (gestió de grans volums de dades), el núvol, SaaS (software com a servei) i mòbils. Kevin Comolli, un dels socis d'Accel, afirmava: "El fet que els diners del fons Accel London IV s'hagin reunit en vuit setmanes i que la demanda hagi superat àmpliament l'oferta representa un fort impuls per a Accel London i una gran oportunitat de mercat per a Europa i Israel".

Al matí arriben els coets de Gaza, i a la tarda el capital de risc de Londres. Aquesta capacitat d'Israel per viure com si estigués aïllada de la resta de la regió és impressionant i necessària. Però també és il·lusòria i perillosa.

És impressionant i necessària perquè Israel és l'únic país del món que té milícies no estatals armades amb míssils i camuflades entre els civils en quatre de les seves cinc fronteres: el Sinaí, Gaza, el sud del Líban i Síria. I més enllà d'aquestes fronteres hi ha un hinterland d'estats devorats per les seves pròpies convulsions internes, i l'Iran. Malgrat això, Israel ha aconseguit fer malabarismes amb bits, bytes i bombes: amb murs ben alts neutralitza els enemics i amb la tecnologia capdavantera impulsa l'economia.

Però entre mantenir el perill aïllat a fora i tancar-se a dintre en un món imaginari, entre protegir la vida del poble i mantenir vius uns somnis insensats, hi ha una línia molt prima que Israel és a prop de creuar.

Segons Shavit, Israel s'ha instal·lat en una quimera perillosa: la idea que "pot viure com una autarquia sense cap relació amb l'entorn". Però no hi ha cap estat que ho pugui fer, afirma: "I menys encara un estat en què 6 milions de jueus comparteixen el territori amb més de 5 milions de palestins. I menys encara un estat que insisteix, en la segona dècada del tercer mil·lenni, a ocupar una altra nació".

En efecte, el somni insensat que Israel manté viu és que pot ocupar indefinidament Cisjordània, on viuen dos milions i mig de palestins, per satisfer uns colons amb aspiracions extretes de la Bíblia que ara ocupen carteres importants, com la d'Habitatge, en el nou govern d'Israel. Amb prop de 600.000 israelians residents a Jerusalem est i a Cisjordània, les possibilitats d'una solució basada en la coexistència de dos estats "es van esvaint a poc a poc de la Terra", com assenyala Moshe Halbertal, filòsof de la Universitat Hebrea. Per sorprenent que sembli, les enquestes segueixen mostrant en tots dos bàndols una majoria favorable a l'acord per a la creació de dos estats, "però hi ha un greu problema de confiança mútua" que cal superar, i això s'ha de fer aviat.

Nahum Barnea, veterà columnista israelià del Yediot Aharonot , em diu que Obama ha guanyat molts punts entre l'opinió pública israeliana amb el seu discurs de dijous. "Si abans el consideraven un enemic, ara el veuen com un amic", afirma Barnea. "Els que encara no estan d'acord amb ell han deixat de pensar que té males intencions pel que fa a Israel".

Obama va obrir els braços als israelians amb comprensió i sinceritat. En el seu discurs va assenyalar: "Com va dir Ariel Sharon, cito les seves paraules, és impossible tenir un estat jueu democràtic i alhora controlar tot el territori d'Israel. Si ens entossudim a fer realitat tot el somni, ens arrisquem a perdre'l del tot".

I és precisament per això que els palestins han de retirar totes les condicions sine qua non i començar a negociar, i Israel ha d'aturar els assentaments i provar una vegada rere l'altra si el president Mahmud Abbas i el primer ministre Salam Faiad de l'Autoritat Palestina són capaços de complir els seus compromisos. Gràcies a la seva col·laboració amb els serveis de seguretat israelians, el 2012 no va morir cap israelià a Cisjordània a causa del terrorisme. Però els palestins no mantindran aquesta moderació si no hi ha cap moviment a favor d'un estat palestí.

El millor que pot fer Israel per afrontar el caos que l'envolta no és amagar el cap sota l'ala, sinó col·laborar amb els palestins per construir a Cisjordània un estat modern, laic i occidentalitzat; un estat en què els musulmans, els cristians i els jueus puguin cooperar; un estat que dia a dia serveixi per rebatre els fracassats models instaurats en altres llocs per Hamàs i els Germans Musulmans. Si israelians i palestins no fan ara tots els possibles per aconseguir que això es faci realitat, aquest moment es recordarà no com una oportunitat perduda, sinó com l'oportunitat perduda , i no hi haurà illa capaç de defugir la tempestat que després es desencadenarà.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF