09/09/2016

Que vénen els russos!

2 min

Potser alguns de vosaltres recordeu una pel·lícula de l’any 1966 que es titulava així: The Russians are coming, the Russians are coming. Era una comèdia bèl·lica americana, dirigida per Norman Jewison, que narrava les peripècies d’un submarí rus que encallava accidentalment en una petita localitat de la costa de Nova Anglaterra i provocava el pànic entre els seus habitants, convençuts que acabava de començar la invasió soviètica dels Estats Units.

Traslladem-nos al 2016, a la costa catalana, concretament a Badalona. Aquests dies la ciutat n’ha anat plena. Tothom ha vist els tres iots de grans dimensions que vénen de visita i queden ancorats unes hores davant de la platja, concretament a l’indret conegut com el Pont d’en Botifarreta (quin contrast, aquest nom, amb els iots de superluxe!).

Els banyistes van fer fotos i van observar, bocabadats, el desplegament de zòdiacs i motos d’aigua que envoltaven les embarcacions. I si les llanxes eren ràpides, més ràpida va ser la brama que va començar a córrer per la ciutat i per les xarxes socials, amb tota mena d’informacions poc o gens contrastades, rumors diversos i llegendes urbanes fabricades en temps rècord.

Es veu que un dels iots que hi ha fondejats és del propietari de l’equip de Fórmula 1 Force India, un tal Vijay Mallya, o que no, que no, que eren russos que volien comprar terrenys i cases en diversos pobles del Maresme. Que m’han dit que d’un dels vaixells en paguen 700.000 euros de lloguer per només una setmana. Es veu que una nit van desembarcar per anar a sopar al Bétulo, i que van deixar-hi 1.000 euros de propina! I diu que van convidar tothom que era al restaurant!

Finalment va arribar la història més hilarant. Segons sembla, un dels russos milionaris va acostar-se a un dels xiringuitos que, durant l’estiu, hi ha a la platja badalonina. Va demanar si el podien tancar per estar-s’hi, tranquil·lament, ell i els seus amics i família. Davant de la negativa dels que regenten el local en qüestió, el rus va preguntar què valdria comprar-lo. La cosa va anar creixent i, al final, algú assegurava que l’endemà havien anat a l’Ajuntament per provar d’adquirir tots els xiringuitos del terme municipal. Se n’havia tornat al iot amb la cua entre cames...

Si hi ha una cosa que m’agrada és la capacitat de fabulació de la gent. I una altra que també m’agrada és que, per més diners que tinguis, no ho puguis comprar tot!

stats