La nova
Pocs tràngols hi ha tan incòmodes com ser la persona que s’incorpora a un grup constituït. Allò que quan érem petits i anàvem a escola en dèiem “ser el nou”. Jo vaig ser “la nova” diverses vegades i, quan recordo aquell moment, encara em cremen les galtes.
Ser nou vol dir que tota la resta et mirarà amb curiositat, potser amb recel. Vol dir que els altres es coneixen tots entre ells, se saben el noms els uns dels altres -tu potser trigaràs dies a poder-los memoritzar- i tenen alguns codis en comú que tu probablement tindràs dificultats per detectar i comprendre.
Quan jo arribava nova a una classe -en el meu cas l’escola també era nova, i la ciutat-, em sentia avergonyida i insegura però, sobretot, sobretot, em sentia desgraciada. Desgraciada perquè, de tot aquell grup, jo era l’única que estava i em sentia sola, i tots els altres somreien i estaven relaxats i a mi em semblava que eren feliços. I perquè, abans, jo també pertanyia a un grup i era feliç. Saber-nos part d’un grup és una de les millors sensacions que podem experimentar.
Vaig recordar aquestes vivències angoixants (tot i que duraven poc, jo era de fàcil aclimatació) quan l’altra nit un amic de la colla va presentar-se en un sopar amb la seva nova xicota.
Esclar que ja no som criatures i tot plegat era socialment molt correcte. Ella va incorporar-se al grup amb naturalitat i savoir faire, amb un control excel·lent dels mecanismes de la socialització, i nosaltres la vam rebre amb cordialitat i vam fer el possible perquè se sentís còmoda.
La cosa va anar francament bé i, tanmateix, quan vam acomiadar-nos de matinada, un parell de petons, espero que ens tornem a veure aviat, ens ho hem passat molt bé, vaig intuir que ella, la nova, tot just girar cua, deixaria anar un sospir d’alleujament. Uf! Per fi! Ja s’ha acabat el tràngol! I la seva parella, el nostre amic, segurament li va preguntar: has estat bé?, t’hi has sentit còmoda? I ella, per no decebre aquella mirada delerosa, devia contestar que sí, i tant, són molt amables, molt interessants, molt divertits. I l’endemà, quan ell va començar a rebre whatsapps elogiosos, va córrer a ensenyar-los-hi i ella va somriure, satisfeta.
Encara no saben si aquesta relació durarà. En realitat, ella encara no en sap res d’aquell grup d’amics amb qui va compartir la nit. Però està contenta d’haver deixat enrere el tràmit de la presentació. La segona vegada ja no serà “la nova”.
