‘Je ne regrette rien’
Fa tres anys era un pare de família afortunat. Havia celebrat les bodes de plata amb la família i els amics, presumint de fills estudiosos i considerant-se una persona raonablement feliç.
No havia de patir per l’estabilitat econòmica de la família, tampoc. Feia més de vint anys que feia classes a l’escola religiosa on havia estudiat de petit.
Les coses havien sortit tal com les havia planificat. A la ratlla dels cinquanta, la seva vida era, aproximadament, tal com l’havia imaginat quan era jovenet. Havia crescut sent responsable, sense permetre’s fer un pas fora del camí previst. Tenia el que havia buscat.
És veritat que, si feia balanç amb ell mateix, amb total sinceritat, podia reconèixer que hi havia alguna cosa que grinyolava.
El seu matrimoni havia anat perdent brillantor, l’ensenyament l’avorria força, trobava a faltar al·licients per encarar els dies i les setmanes. No hi havia res en l’horitzó que l’esporuguís, però tampoc res que el fes vibrar.
I aleshores va passar una cosa inesperada. Es va enamorar d’una companya de feina, la substituta de filosofia. Era una dona discreta i elegant, que el va seduir durant les agradables converses que mantenien a l’hora del pati, plenes de mirades còmplices.
L’amor es va encendre d’improvís, com si fos una foguerada. Com que ella també estava casada, les trobades amoroses van ser escadusseres i difícils de gestionar. Tot i així, l’aventura va durar durant tot el curs i la primavera els va enxampar en plena efervescència.
El marit d’ella, que s’ensumava alguna cosa, li va enxampar un missatge de WhatsApp. L’home va muntar un escàndol que va acabar amb l’acomiadament dels dos enamorats per part de l’escola. No podien tolerar que dos professors es comportessin pitjor que els adolescents, van dir.
Com era d’esperar, tots dos es van divorciar i van anar a viure junts. El nou amor va durar un any just. Ras i curt: no va resistir passar de la clandestinitat a la convivència.
Així que aquest home de qui parlem és, ara, un home divorciat, que ha suat de valent per conservar la relació amb els seus fills i que no té feina. La seva vida anterior va fer un pet com un aglà.
I l’altre dia, amb un somriure serè, em deia que no s’ha penedit ni un segon de res. Que ara està sol i té dificultats, però se sent viu i se sap lliure.
