14/09/2017

Decisions

2 min

Vaig decidir que m’agradava el color groc perquè és vital i alegre i per això sempre triava les fitxes grogues al parxís. Vaig decidir fer-me amiga de la Montse perquè m’ensenyava a jugar a nines –jo hi tenia poca traça– i de l’Ester perquè fèiem bestieses pel carrer, com ara caminar amb els ulls tancats, i ens petàvem de riure. Vaig decidir que volia escriure històries com les que m’agradaven tant de l’Enid Blyton i em vaig comprar una llibreta d’espiral per quan arribés la inspiració. Vaig decidir que per la primera revetlla de Sant Joan que sortia de nit em compraria un brusa blanca que havia vist en un aparador i vaig estalviar durant setmanes. Vaig decidir que m’apuntava al MUEC (Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians) perquè m’agradava la gent que hi havia. Després vaig decidir marxar-ne perquè la meva fe trontollava tant que m’hi sentia incòmoda. Vaig decidir estudiar ciències de la informació perquè no hi havia una carrera per ser escriptora i el periodisme m’havia de permetre, d’alguna manera, viure d’escriure. Vaig decidir deixar la meva primera relació sentimental per poder-ne guardar un bon record. Vaig decidir ajudar a fundar Ràdio Ciutat de Badalona perquè creia fermament en la informació de proximitat. Vaig decidir deixar-la, al cap d’uns anys, amb gran recança, perquè la possibilitat de treballar a Catalunya Ràdio em semblava una gran oportunitat. Vaig decidir lluitar per un amor que semblava difícil que sortís bé. Vaig decidir casar-me per l’Església per no disgustar la meva mare. Vaig decidir que no em privaria de segons què per estalviar. Vaig decidir tenir un fill, tot i que fins ben gran havia dit que no en tindria. Vaig decidir tenir-ne un altre, tot i que els metges m’ho desaconsellaven, perquè volia donar-li un germà. Vaig decidir, tot aquest temps, continuar escrivint novel·les, malgrat l’esforç que això suposava. Vaig decidir, finalment, i amb molts dubtes, deixar una feina segura per dedicar-me de ple a la literatura. Fa poc vaig decidir apuntar-me a una coral perquè em vaig adonar que cantar amb altres persones em fa feliç. Vaig decidir que sempre recordaria les meves arrels empordaneses i que, a la vegada, em sentiria badalonina.

Decideixo coses cada dia, des de les més anecdòtiques fins a les més transcendentals. Vaig néixer amb la capacitat de decidir. I el dia 1 d’octubre, com cada dia, l’exerciré.

stats