03/09/2011

Com un milió al passeig de Gràcia

2 min

Ahir vam ser un milió de catalans al passeig de Gràcia. Bé, és un dir. Des de fa dos o tres anys els miratges ens els fabriquem a Twitter, i el resultat és el mateix: se'ns fan miques al cap de no res. Els hashtags #jonoacato i #somescola van ser trending topic d'Espanya a Twitter ahir a la tarda. #Emfelicitofilla. Va ser poc després que esclatés la notícia bomba que els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han decidit passar a l'acció i demanar a la Generalitat que obeeixi el Tribunal Suprem d'Espanya. Cosa que, en aquest cas, significaria carregar-se la immersió lingüística. Els jutges autors de la interlocutòria, que viuen i treballen a Catalunya, potser resulten antipàtics. Però, al capdavall, són jurídicament espanyols i apliquen la llei espanyola. I canviar això no és feina seva sinó dels altres: de tots aquests que han (o hem) omplert el passeig de Gràcia no sé quantes vegades i que fan rebentar Twitter una tarda de divendres. La volatilitat de la rebel·lió a la xarxa és, segurament, superior a la de les manis de tota la vida. En unes hores, passem de fer trending topic #catañol -una mena de festival de l'humor que barreja el catanyol amb les catalanades que fem els catalanoparlants quan parlem castellà- a quedar-nos afònics amb reivindicacions. I fins a la pròxima esveramenta. És clar que aquesta cridòria tuitaire té un efecte nul sobre la classe política. Mani qui mani, a cada envestida el que mana agafa més fort el lliri que porta a la mà. En realitat, poden fer poca cosa més que el paperot que ahir li va tocar a Irene Rigau. L'alternativa seria trencar la legalitat. I cal alguna cosa més que uns quants trending topics per portar les institucions a trencar la legalitat. Alguna cosa més a les urnes i en el dia a dia.

stats