01/11/2012

És quan llegeixo un 'fake' que hi veig clar

2 min

La pobra Elena Valenciano ha tingut un problema grossíssim. Algú li ha fet un fake tan ben fet a Twitter que sembla el seu compte de veritat. Bé, no ho sembla, ho semblava: acaba de ser cancel·lat ara mateix, mentre jo escrivia això. Com que no penso permetre que la realitat m'espatlli un article, continuo. S'ha de tenir molt mala idea per suplantar la personalitat d'una persona amb càrrec important. Des d'aquí hem de condemnar i condemnem aquestes pràctiques poc ètiques que només contribueixen a augmentar el descrèdit de la política, aquesta eina de la qual ens hem dotat per conviure en pau i bla, bla, bla. Em sembla que va així. Ara bé, la veritat és que des de Califòrnia els capitostos impassibles de Twitter ens han allargat la diversió en la mateixa mesura que creixia l'angoixa de la vice secretària general del PSOE. Li hem de dir, senyora, que pot estar contenta: no ha hagut d'esperar tant com vam esperar els catalanoparlants per tenir Twitter en català. I si mentrestant ens hem divertit és perquè hem gaudit de l'efecte del noble art de la caricatura. Els fakes són les caricatures 2.0 i serveixen per reflectir la veritat crua: si la Valenciano real s'ha posat tan nerviosa pel que piulava la seva doble no desitjada -tuits de queixa i d'avís per por que algú pogués confondre-les- és perquè les piulades fake s'acostaven massa al que deu ser el seu veritable pensament. El merder a can socialista és tan descomunal que veiem un tuit de la Valenciano falsa que proposa "boicotejar la campanya del PSC des del respecte" i gairebé ens el creiem: probablement és el que de veritat li ve de gust. Per tant: gràcies als fakes, que ens han donat tant. Mitjançant l'humor fan caure els formulismes i ens ajuden a veure-hi clar. Com li he sentit dir alguna vegada a Javier Cercas (cito de memòria), a vegades per arribar a la veritat s'ha de mentir.

stats