23/12/2016

L’altre pecat capital de Zapatero

2 min
IMPACTE EN CUIDADORS FAMILIARS I EN SERVEIS PROFESSIONALS  La reforma del juliol va retallar un 15% les ajudes als cuidadors familiars i l'aportació estatal als serveis professionals com les places de residència. De manera provisional, les comunitats autònomes han assumir la diferència, però enguany es farà realitat l'anunciat increment del copagament d'aquests serveis, que pot afectar especialment la gent gran.

Amb deu anys n’hi ha hagut prou. La llei de la dependència ha passat de generar grans expectatives a ser una decepció més. Les crítiques i les reivindicacions, que se sentien tothora quan es va començar aplicar, han desaparegut perquè ja ningú creu que serveixin de res. Només reclamem quan hi ha esperança. I durant un temps ens vam permetre el luxe de pensar que per una vegada un estat mediterrani podia comportar-se com si fos Suècia. Rodríguez Zapatero -el PSOE del talante - i altres grups polítics que hi van creure ens en van convèncer. Havia de ser una de les grans mesures socials d’aquell govern progre que permetia als gais casar-se. Però l’executiu que havia de fer oblidar Aznar no va ser prou progre per destinar a aquella llei els diners que feien falta per convertir-la en una eina útil. O no va ser prou eficaç per calcular bé els recursos que calien. O no va ser prou valent per dir que allò no es podria pagar mai.

El govern català del moment, el tripartit presidit per José Montilla, va creure-hi i aviat es va trobar maldant per fer una aportació més elevada del que li tocava perquè l’Estat no arribava on havia d’arribar. I, tot i així, els ajuts no arribaven a qui havien d’arribar i els que n’havien de ser beneficiaris es morien esperant. De manera que la crispació es va girar també contra la Generalitat.

El desastre es va convertir en un altre pecat capital de l’home que ja havia deixat una empremta amarga amb el seu “ apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Cataluña ” pronunciat en plena campanya electoral de Pasqual Maragall. Quan el fracàs de la llei de la dependència va quedar al descobert, el PSOE ja havia passat el ribot per l’Estatut i el TC estava treballant en la retallada definitiva, al final de la qual Zapatero va deixar anar un “missió complerta” que o bé va ser una relliscada o bé una mostra de molta barra.

Aquest home és el que aquesta setmana ha protagonitzat un acte solemne del PSOE al Congrés per celebrar el desè aniversari de la llei de la dependència. Les xifres del balanç d’aquesta dècada a Catalunya són més de 31.000 sol·licitants a qui ja s’havia reconegut el dret a rebre l’ajut i que han mort abans de tenir-lo. I una aportació de l’Estat que havia de ser a parts iguals i que mai ha passat del 35%, que ha arribat a estar per sota del 17% i que l’any passat va ser del 18%, mentre la Generalitat es carregava la resta.

Tot i així, Zapatero ja va dir el 2011 que aquesta llei justificava “una legislatura i un mandat”, el seu. I ara recorda que va ser aprovada amb un gran consens -el PSOE i el PP van votar-la junts en la majoria de punts- i, com a gran mèrit, afegeix que no va ser recorreguda davant del TC. Admet que cal recuperar la “velocitat de creuer” en el finançament (quan hi ha sigut?), però sembla tan content de la seva obra com fa una dècada. Ni els anys passats ja fora del govern l’han fet canviar d’opinió. Missió complerta, deu pensar.

stats