Publicitat
Publicitat

Dolors Feliu: "Espanya no veu diferent la Constitució, sinó la democràcia"

La directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat defensa, a 'Manual per la independència', tant el dret de Catalunya a decidir si se separa d'Espanya com la necessitat de seguir els canals jurídics adequats

Coneix tots els detalls de la relació Catalunya-Espanya perquè va treballar en la resposta de la Generalitat als recursos contra l'Estatut al Tribunal Constitucional. Ara aquesta lletrada nascuda a Roda de Ter el 1964, de maneres suaus i vocabulari tècnic, és directora general de Serveis Consultius i es llança a explicar els camins jurídics de l'autodeterminació amb un llibre per a no iniciats en el dret.

Alerta molt clarament contra les dreceres...

Hem d'evitar la temptació de camins precipitats, com seria la declaració unilateral d'independència... ara per ara.

No som Kosovo...

No. Som en un estat on en principi hi ha mecanismes democràtics per expressar la nostra voluntat. El cas ens va bé per mostrar a la comunitat internacional que la independència no és cap dimoni. Però el camí ha de ser diferent. Nosaltres no estem en un context de violència.

També ens avisa que no ens podem fer trampes al solitari. ¿És un perill real?

Tenim la mania de dir que el dret internacional ens empara per fer una declaració unilateral demà mateix, i això no és així en un país democràtic. Primer hem de mirar si, amb els mitjans disponibles, la voluntat d'independència s'expressa clarament. Si no podem fer un referèndum, podrem fer unes eleccions. Tenim vies d'expressió.

Per tant, ¿és cert que el dret a la secessió reconegut per l'ONU és per a les colònies, com diu Madrid?

A mitges. Inicialment, era per a les colònies que no tenien veu ni vot a la metròpoli. Però a finals del segle XX i principis del XXI, amb l'opinió del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec i de la Comissió de Venècia sobre Montenegro, això ha canviat. Ara queda clar que la possibilitat d'expressar-te per mitjans democràtics ha d'incloure que et puguis pronunciar sobre la secessió. O sigui que si Madrid diu que som en un estat democràtic, que ho demostri.

¿Però el referèndum és possible amb les lleis espanyoles? La Fiscalia General de l'Estat vol destituir el fiscal superior de Catalunya per haver-ho insinuat...

Això és aferrar-se a la jurisprudència generada al TC pel pla Ibarretxe. Però aquesta jurisprudència no té en compte com s'interpreta la democràcia a la resta dels països occidentals. Si hi ha un corpus democràtic reconegut, com són les autonomies o nacionalidades , reconegudes per l'article 2 de la Constitució i que fins i tot tenen cambres legislatives, aquesta democràcia ha de permetre que aquest poble es pronunciï sobre qualsevol qüestió política rellevant. Espanya no fa una interpretació diferent de la Constitució, sinó de la democràcia.

Sáenz de Santamaría diu que no hi ha res més democràtic que aplicar la Constitució espanyola...

Hi estic d'acord, que l'apliquin bé!

Qui els hi obligarà?

La gent, votant.

Si es permet la votació...

Podria ser que prohibissin el referèndum, però dependrà de com es promogui i es lideri la iniciativa. Si la gent s'hi aboca, no és segur que diguin que no...

Per què? ¿Espanya es preocupa per l'exterior i l'exterior es preocupa de Catalunya?

L'exterior ens mira, que ja és un gran què. De moment, ens mira per les conseqüències que tot plegat pugui tenir sobre el seu soci espanyol. I segur que impedeix totalment qualsevol reacció violenta de l'estat espanyol, els tancs.

Potser descarta els tancs, però no la Guàrdia Civil retirant urnes...

Això ja no ho sé... I, certament, si no tenim un referèndum autoritzat, difícilment ens el reconeixeran a l'exterior. La gran tasca del Consell Assessor ha de ser pensar com s'ha d'estructurar la iniciativa i la mobilització perquè Madrid no pugui dir que no.

Si es fes el referèndum, quins llindars s'haurien de posar?

Cap. El Consell d'Europa adverteix del perill dels llindars. Si n'hi poses, els partidaris del no poden bloquejar el referèndum abstenint-se. Imaginem que el 48% de la població vulgui el sí, que el 22% vulgui el no i que per al 30% sigui indiferent. Si fixes una participació mínima del 50%, els del no, que només són el 22%, podrien utilitzar l'abstenció per vèncer els del sí, que són una majoria, i impedir que el nombre de votants arribi al llindar exigit. Així es fomentaria l'abstenció com a via per invalidar el referèndum.

I pel que fa al resultat?

El mateix. A Escòcia no hi haurà cap percentatge. Es parla de majoria, i la majoria serà l'opció que aconsegueixi més vots que l'altra, simplement.

I això és una majoria clara?

És que, si no, et pots trobar que guanyen els del no encara que siguin menys perquè els del sí no arriben al llindar. Per què no se li ha de donar la raó a la majoria? Per què han de guanyar els que són menys? Per a l'aprovació de la Constitució i de l'Estatut no hi ha llindars. Per què n'hi hauria d'haver en un referèndum d'autodeterminació?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF