El trol ‘indepe’
Que algú que diu que és historiador sigui capaç d’afirmar que noms com els de Machado, Goya, Góngora, Quevedo o Larra han de ser eliminats del nomenclàtor dels carrers d’una ciutat catalana (Sabadell, en aquest cas) perquè eren “espanyolistes”, “anticatalanistes” i fins i tot sospitosos de franquisme, és una burrada superlativa que causa la vergonya de qui l’escolta i el total descrèdit de qui la formula. Que l’Ajuntament de Sabadell hagués demanat al suposat historiador un informe sobre la qüestió del nomenclàtor és un error que queda corregit pel fet d’haver-se adonat de seguida de la magnitud del disbarat i d’haver reaccionat anunciant que, naturalment, no pensen fer-ne cas. Que un diari com El País decideixi sucar-hi pa i surti l’endemà amb un titular tan refrescant com “Sabadell, on Machado, Quevedo i Goya són franquistes” no és cap sorpresa i per desgràcia forma part del dia a dia del bloc homogeni de la premsa unionista intoxicadora. Hi ha molts catalanistes que es fan creus de la línia editorial d’El País, però deu ser perquè no llegien aquest diari des de mitjans dels anys noranta.
Tot plegat no va més enllà de l’anècdota, però hi ha un aspecte a comentar i és que al darrere d’aquest cas hi guaita la desagradable orella del trol indepe. Es tracta d’un espècimen que té el seu hàbitat natural a les xarxes socials, on pot camuflar-se amb noms falsos i proferir impunement tota casta de barbaritats fins que queda esbravat, però que de tant en tant surt a la superfície del món tangible i es fa notar en alguna circumstància que pugui tenir projecció pública. Tenen una mentalitat profundament conspiranoica i veuen traïcions i infiltracions pertot arreu, així com greuges i complots d’una complicació realment notable. Reelaboren la història segons l’humor amb què s’aixequen (assenyalar Machado com a franquista, per exemple) i, pel que fa al present, atribueixen un poder i una habilitat omnímodes als serveis secrets espanyols, capaços de corrompre des del cambrer de la cantonada fins a les més altes instàncies de la política catalana. El trol indepe és residual per definició, però també, com tots els trols, és inesgotable en la seva obsessió, i perniciós pel que té de contaminant. I especialment, perquè és un subministrador de primer ordre de munició gratuïta al nacionalisme espanyol, que hi troba exactament el que busca amb desesperació: el germen de l’autoritarisme. El trol indepe és pastura de postveritat, un material excel·lent a partir del qual es poden fabricar titulars falsaris com el que hem reproduït més amunt.
Naturalment, el trol indepe esdevé del tot insignificant davant de l’evidència del tarannà profundament cívic i democràtic de l’independentisme català, que certament es pot enorgullir d’expressar-se i de manifestar-se de manera tan massiva com impecable, com ja ha fet moltes vegades i com tornarà a fer, més que mai, aquest Onze de Setembre. Però cal ser vigilants amb el trol indepe: per salut democràtica, no té cabuda a la República.
