29/08/2017

Rajoy no és on ha de ser

2 min

Mariano Rajoy i algun dels seus imitadors (en té) han agafat el costum, en els seus discursos, de fer servir construccions gramaticals molt senzilles i repetitives, segurament pensades per al coeficient intel·lectual que ells mateixos calculen que tenim la majoria de ciutadans, començant pels seus votants. Portat a l’extrem, aquest recurs ha produït perles de la qualitat d’“un plato es un plato y un vaso es un vaso”, capaç de produir vergonya aliena a un altre Mariano, Ozores, o aquell embarbussament que començava “vamos a hacer lo que hay que hacer” i que acabava esclatant en un castell de disbarats verbals, obra de l’injustament oblidat José Ramón Bauzá.

Diumenge Rajoy presumia davant dels seus fidels d’haver estat el dia anterior “on havia de ser”, en referència a la manifestació contra el terrorisme a Barcelona, on havia tingut l’honor de ser escridassat juntament amb el rei d’Espanya per la unitat d’Ídem. Enhorabona. Demà Mariano Rajoy tornarà a ser en un lloc on haurà de ser però on no hi voldria ser, i que no és altre que el Congrés de Diputats. Hi serà per donar explicacions sobre la corrupció del seu partit: trama Gürtel i finançament il·legal del PP, el menú cada dia més habitual d’ençà de la publicació dels papers de Bárcenas, al gener farà cinc anys.

Els grups de l’oposició, davant de la insolent xarlotada que Don Mariano va protagonitzar a l’Audiència Nacional, consideren necessari “un debat més polític”, cosa que vol dir una sonora esbatussada. Per això un dels èmuls de Rajoy, el coordinador general del PP, Martínez-Maillo, considera que aquesta compareixença al Congrés “és una absoluta bogeria”, amb l’únic objectiu d’atacar el seu partit amb “coses de fa vint anys”. Efectivament, per la robustesa del cinisme dels membres de la banda no ens hem de preocupar. Els que fan patir més són els campions en la lluita contra la corrupció de Cs, que en aquesta ocasió, i després d’intensos debats interns, varen decidir no votar en contra de demanar explicacions a Rajoy, tal com la seva naturalesa els demanava de fer, i decantar-se, en canvi, per una valenta abstenció pel bé de la transparència.

Rajoy, doncs, serà demà al Congrés, però aquest no és exactament el lloc on hauria de ser. Potser es fa avorrit repetir que qualsevol president o primer ministre de qualsevol democràcia normal ja hauria dimitit del càrrec una dotzena de vegades, si s’acumulessin al seu voltant les evidències no tan sols de l’arrelada activitat delictiva del seu partit (en realitat són bastant més de vint anys, Maillo) sinó pel fet d’estar-hi ell personalment implicat fins a les celles. Començant pel “Luis, sé fuerte” i per la inscripció de les seves inicials, amb les quantitats corresponents, als quaderns del tal Luis, fins a arribar a imposar a dit un fiscal d’Anticorrupció amb una societat panamenya de frau fiscal. Un president amb un historial com aquest no és al Parlament del seu país on ha de ser. Si no fos que s’obrís contra ell un procés de reprovació i inhabilitació.

stats