15/11/2016

Però la senyora és morta

2 min

No s’ha donat a conèixer el seu nom, i tal vegada sigui millor així, perquè entre tots no l’acabem de grapejar. Era una veïna de Reus, tenia 81 anys i feia un parell de mesos que la companyia Gas Natural Fenosa li havia tallat el subministrament elèctric a causa d’un impagament. Això l’obligava a il·luminar-se amb espelmes, i la veïna de Reus de 81 anys va morir fa dos dies perquè una d’aquestes espelmes va calar foc al matalàs on dormia. La causa de la mort va ser asfíxia.

Lògicament, el fet ha suscitat rebuig i alarma socials, i ara l’Ajuntament de Reus es querellarà contra la companyia per no haver-li comunicat en el seu moment que deixarien aquesta dona sense llum a casa seva, i la Generalitat també posarà un requeriment que pot tenir derivades judicials. Són accions que s’han de fer, sens dubte, però que ara desprenen el regust agre de la impotència i, sobretot, de les coses que arriben molt tard i de la pitjor manera. Recordarem la tragèdia i farem seguiment de les seves conseqüències, voldrem saber qui en són els responsables, i ho acabarem sabent i voldrem que siguin castigats. Insistesc que tot això s’ha de fer i és necessari que es faci. Però la senyora és morta.

També em sembla necessari, i no gens demagògic, afirmar que, després d’una cosa com aquesta, un servidor sincerament sentiria vergonya de ser votant del Partit Popular. No militant, ni ja diguem dirigent: tan sols un votant, un dels milions de persones que voten el partit que governa Espanya. Sentiria vergonya i tristesa d’haver donat suport, amb el meu vot, a un govern capaç de fer suspendre (per inconstitucional!) una llei com la de la pobresa energètica, que només perseguia evitar, en la mesura del possible, fets com aquest, que desqualifiquen tot un estat que es diu de dret. I tampoc cometrem demagògia si recordem, a qui correspongui, que els pressupostos d’un govern són alguna cosa més que una mera moneda de canvi política que s’utilitza per jugar a pòquer a les taules negociadores. Els pressupostos d’un govern són un instrument de treball que, ben utilitzat, serveix (i hauria de servir molt més) per ajudar els ciutadans que tenen la necessitat de ser ajudats, com la senyora de Reus. No, no se’ns podrà retreure que caiguem en la demagògia per dir coses com aquestes, perquè efectivament són certes i efectivament s’han de dir. Però la senyora és morta.

I com que és morta, només ens queden dues coses que de debò hi puguem fer. La primera, tenir la dignitat de compadir-nos (perquè la compassió és digna) no només de la seva mort tan penosa sinó també de la tristesa immensa en què va haver de viure els seus últims dies, amb 81 anys al damunt i sense poder ni tan sols il·luminar-se ni escalfar-se. I la segona, tenir la humilitat de comprendre que no estem parlant de cap cas aïllat i extraordinari, sinó que qualsevol dia, i amb una facilitat desconcertant, qualsevol de nosaltres o dels que tenim a prop pot acabar sofrint el seu mateix dolor i el seu mateix desenllaç.

stats