Publicitat
Publicitat

Com les flames a la fosca

Un resultat valuós que ja ha donat el centenari de Salvador Espriu és Espriu, transparent , l'excel·lent biografia que ha escrit el periodista Agustí Pons sobre el poeta (i narrador, i dramaturg) de Sinera. Són gairebé vuit-centes pàgines (perquè després diguin que Espriu va ser un poeta "sense vida") que repassen exhaustivament la trajectòria vital i intel·lectual de qui és un dels escriptors en català més importants de tots els temps, des dels antecedents familiars fins a l'encimbellament com a poeta nacional i referent cívic -un paper en el qual no sempre es va sentir còmode-. Tal com ha explicat ell mateix, Pons planteja el seu treball a la manera de les biografies que escrivia Stefan Zweig, o a la de la canònica de George D. Painter sobre Marcel Proust: sense pretensions erudites, però amb la voluntat d'aprofundir al màxim en el coneixement del personatge estudiat.

Trobo particularment interessants els capítols dedicats a la joventut d'Espriu i a la seva amistat amb un altre gran poeta, el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de qui enguany també se celebra el centenari. Rosselló-Pòrcel va tenir la desgràcia de ser "estimat pels déus" i, per tant, de morir terriblement jove, als 24 anys, víctima d'una tuberculosi. Però va tenir temps d'escriure un dels llibres més bells i més brillants de tota la poesia catalana del segle XX: Imitació del foc , que estèticament constitueix una resposta concloent a l'Escola Mallorquina i al noucentisme, i que va tenir una influència més que rellevant en altres poetes coetanis seus, com Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli o el mateix Espriu, que al llarg de tota la seva obra sovint evoca l'amic prematurament mort a través de dedicatòries i cites. A Mallorca, la Universitat de les Illes Balears, l'Obra Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans han creat una plataforma per commemorar el centenari de Rosselló (naturalment, amb l'absència dels actuals governants de les Balears, però ja se sap que d'allà on no n'hi ha no en raja). Cal esperar que les institucions catalanes atenguin degudament l'efemèride rosselloniana, perquè, per breu que sigui, la importància de la seva obra abasta i s'estén arreu de la nostra cultura.

Pons explica molt bé la relació (abans investigada a fons per estudiosos com Xavier Abraham o Rosa Delor) entre dos joves disposats a menjar-se el món, tots dos extremament cultes i talentosos, que es professaven admiració mútua. Desmenteix els rumors sobre una presumpta atracció homosexual i conta el curiós triangle sentimental que es va establir entre Espriu, Rosselló i Mercè Muntanyola, a qui el mallorquí va dedicar un lluminós poema de compliment que no em puc estar de reproduir per tancar l'article: "Els clavells s'incendien, / per imitar-te, quan / tu passes pel davant. / I, per felicitar-te, / les pluges ploren, fan / damunt els vidres, vidre, / damunt el vidre, cant. / El carrer de Montcada, / el dia del teu sant, / t'abraci, vell, galant. / Per brodar-te la gràcia / no trobo diamant".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF