16/04/2017

Tot esperant Catany

2 min

El fotògraf Toni Catany va morir sobtadament l’any 2013, però d’aleshores ençà la fundació que porta el seu nom no ha aturat de treballar, fins a consolidar-se, en els seus pocs anys de trajectòria, com una entitat de referència per a la divulgació de la fotografia artística dels nostres dies. En poc més d’una setmana, la Fundació Toni Catany ha inaugurat les exposicions D’anar i tornar (una magna retrospectiva de l’obra del fotògraf llucmajorer, amb 140 peces que abasten des de l’any 1967 fins al 2012, i que ara es troba al Casal Solleric de Palma, després d’haver passat per la Pedrera de Barcelona i la Sala Canal de Isabel II de Madrid) i El paisatge del sentiment,del nord-americà Michael Kenna, al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. Les dues mostres es poden visitar fins a mitjans d’agost, i seria redundant indicar que són obligades per a qualsevol persona amb una mica d’interès per l’art.

La bona marxa de la fundació, però, contrasta amb la situació de paràlisi en què es troba, de l’any 2009 ençà, el projecte que Toni Catany no va poder veure realitzat: el Centre Internacional de Fotografia, que, amb seu a la casa natal de l’artista, no només ha d’acollir el fons de la seva obra i la seva col·lecció particular, sinó també exposicions de fotògrafs de primera línia d’arreu del món (com el mateix Kenna) i altres activitats vinculades amb les arts plàstiques i visuals. La paràlisi és política i institucional: existeix el lloc on ubicar el centre, existeixen el fons i la col·lecció que li ha de donar contingut, existeix l’esmentada fundació en el paper d’interlocutor i, per existir, existeixen fins i tot els diners: quatre milions d’euros aportats pel govern d’Espanya al Consell de Mallorca en concepte finalista, és a dir, que si no es gasten en la creació i posada en funcionament del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany no tan sols no es poden destinar a cap altra inversió sinó que hauran de ser retornats a Madrid amb els interessos corresponents, que són escandalosament alts.

Fins a un cert punt no queda més remei que admetre que aquesta paràlisi era explicable durant la legislatura anterior, en què les Balears varen haver de patir la calamitosa majoria absoluta del PP de José Ramón Bauzá, però ara que tant el Consell de Mallorca com el Govern Balear són governats per les forces de progrés, que a més han assenyalat reiteradament el projecte Catany entre les seves prioritats en matèria cultural, seria incomprensible que la situació de paràlisi no fos desbloquejada. L’única bona notícia després de la crisi de govern ocasionada per l’escàndol dels contractes a dit ha estat el nomenament com a nova consellera de Cultura de Fanny Tur: tot i que el tema que ens ocupa no depèn pròpiament d’ella, esperem que la seva arribada serveixi també per acabar de donar-hi l’impuls que es mereix. A més del seu interès intrínsec, un Centre de Fotografia d’aquest nivell seria un excel·lent motor per al foment del turisme cultural a Mallorca.

stats