Publicitat
Publicitat

"El duque, su mujer y otras cosas..."

La monarquia espanyola havia tingut, fins i tot per a molts dels que políticament hi estem en contra, dues coses positives: una, servir de mur de contenció de l'extrema dreta espanyola (he, he, he), i dues, servir d'exemple d'integritat institucional (ho, ho, ho). A en Joan Carles de Borbó i Borbó (i el que representa) se li podia discutir gairebé tot: la legitimitat democràtica, per començar, i per continuar, la lleialtat a aquesta presumpta democràcia a la qual serveix gràcies a Franco i a pesar del fracàs del 23-F, sobre el qual estaria bé que coneguéssim algun dia la veritat nua i pelada. Però els dos mèrits que he esmentat abans els reconeixia tothom, o si més no tothom qui calia que els reconegués: es tractava d'una monarquia que havia sabut mantenir una higiènica neutralitat ideològica i també que havia aconseguit no aixecar gaires escàndols (això últim, més per falta de transparència que per excés de convicció, però ja semblava alguna cosa). Dit d'una manera més expeditiva, cap diari hauria gosat acusar els Borbons de corruptes sense tenir por de rebre represàlies previsiblement severes.

Amb aquests pressupòsits s'havien ordit uns mínims molt precaris: tan precaris, que en poc temps han saltat pels aires, triturats pel comportament mateix dels dipositaris de la Corona. Les últimes notícies sobre el gendríssim Urdangarin no poden ser més desoladores, i acaben d'assenyalar a la família reial espanyola el camí que du cap a la picota. Disposat a salvar la pell com ho fan les rates, que és menjant-se una altra rata, l'exsoci del duc de Palma a l'Instituto Nóos, Diego Torres, ha fet públic un correu electrònic d'Iñaki Urdagarin al secretari de la seva pròpia esposa, un personatge anomenat Carlos García Revenga. En el correu en qüestió, Urdangarin explica al seu amic Revenga com ha estat d'agradable un cap de setmana a Mallorca: " Que tal Carlos, como te ha ido el finde... [sic] Nosotros bien, en Palma te puedes imaginar lo a gusto que hemos estado. Playa, piscina, heladito en Portals, parque... Vaya, que completito " Fins aquí podria ser un mail que envia el Piqué a un cosí de la Shakira. El gran moment arriba, però, amb la signatura: " Agur. El duque em... Palma... do ".

Ens congratulem que Urdangarin no oblidi els seus orígens i s'acomiadi, fins i tot quan s'adreça a un secretari de les infantes, amb un agur tan de la seva terra. Celebrem, no cal dir-ho, que les estades a Mallorca tinguin efectes tan salutífers en la seva circulació sanguínia. Però hem de lamentar, en canvi, que faci servir el nom de Palma per passar-se'l literalment pel moniato. Italo Calvino va escriure sobre un vescomte migpartit i un baró rampant, però no va arribar a fabular res sobre un duc empalmat. No esperem disculpes, perquè per sentir alguna cosa com " Lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir" no val la pena ni posar-s'hi. Això sí, ens agradaria molt que Urdangarin i Don Joan Carles sortissin a explicar als espanyols què és el que els la posa tan dura.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT