07/10/2011

Qui va davant, va davant

2 min

"Mas treu la paga de Nadal a 350 alts càrrecs, inclosos els consellers i ell mateix", llegíem ahir a la portada de l'ARA. En temps difícils, ja se sap, els polítics han de ser els primers a donar exemple i, a tal efecte, res com prendre públicament un bon glop de la pròpia medecina: i si la medecina són retallades, doncs a autoretallar-se s'ha dit. La dels polítics exemplaritzants és, de fet, una pràctica antiga, que a les Espanyes devia ser inaugurada per Manuel Fraga amb el seu mític i pleistocènic bany a Palomares, al qual ja vam al·ludir fa uns dies en aquesta columna també retallable. En aquella ocasió es tractava de demostrar que no hi havia radioactivitat a la zona, però sí que devia haver-n'hi, perquè només això explica que don Manuel es convertís en la criatura mutant que tots coneixem, immune al canvi climàtic i a tota mena de calamitats.

Dins la mateixa línia, recordem amb afecte aquell ministre d'Agricultura d'Aznar, Miguel Arias Cañete, que durant la crisi de les vaques boges es va fer un fart de deglutir pepitos de vedella, a fi de demostrar que el bestiar hispànic estava en perfecte estat de revista. Llàstima que la seva homòloga de Sanitat, Celia Villalobos, li aixafés la guitarra desaconsellant-nos els ossos de boví per fer brou i dient-nos que en lloc seu valia més que optéssim pels de porc. Quins temps. Més recentment, la consellera de Salut Marina Geli va ser la primera a acudir al CAP (encara n'hi havia), amb un peu davant de l'altre, per fer-se vacunar de la grip A, digués el que digués la germana Forcades. I fa quatre dies que vam poder admirar Mariano Rajoy retent un homenatge de desgreuge al cogombre espanyol, que havia vist el seu honor seriosament qüestionat per la malvada Alemanya, en acusar-lo de ser la font d'una epidèmia d' E. coli , que encara no sabem gaire bé què és. Fos com fos, l'exemple de don Mariano es va estendre ràpidament i la Pell de Brau va bullir durant setmanes amb actes d'homenatge al cogombre, que van obtenir un gran èxit als programes televisius de cuina i a les reunions de tuppersex .

Els polítics s'han de sacrificar quan van mal dades, si convé fins al punt certament lamentable de quedar-se sense pernil ni llagostins per Nadal. Una altra cosa és que se'ls apliqui la mateixa mesura als funcionaris de l'administració, com va insinuar el conseller Mas-Colell. No sé què haurien dit els funcionaris del ministeri d'Agricultura (especialment els vegetarians) si se'ls hagués obligat a ingerir les mateixes quantitats temeràries de vedella que el ministre Arias Cañete, però cal suposar que molts ho haurien considerat excessiu.

I és que la voluntat de predicar amb l'exemple pot ser lloable, però també perillosa: si les coses segueixen enfosquint-se al ritme en què ho fan actualment, no tardarà a arribar el dia que els polítics es vegin obligats a fer el gest simbòlic de tirar-se a l'estil bonze des dels terrats dels respectius departaments. I per aquí sí que ja no crec que hi passin, els funcionaris.

stats