14/02/2013

Una animalada al Congrés

2 min

Dir que Ada Colau es va excedir quan va utilitzar el qualificatiu de criminals per referir-se als seus oponents al Congrés de Diputats no era -com van voler creure alguns lectors i amics esquerranosos- una desqualificació, sinó un intent benintencionat de millorar allò que sembla que s'hagi deteriorat definitivament en la vida pública espanyola. Es volia dir només que els representants de la regeneració democràtica no haurien de caure en la mateixa mena d'excessos verbals en què cauen tot sovint els seus homòlegs, els representants de l' establishment . Perquè entre representants d'una cosa i d'una altra, entre els que es diuen la veu del poble i els que es consideren representants legítims de la ciutadania, al final tots deuen ser homòlegs d'una manera o de l'altra.

Doncs bé, pel que fa a excessos orals parlamentaris, els adalils de la nova esquerra no en tenen l'exclusiva, ni tan sols els drets d'autor. Com a mostra, el botó del diputat al Congrés de Madrid per UPyD, l'aforat Toni Cantó: "Ni els toros ni la resta d'animals tenen dos dels nostres drets fonamentals: un és el dret a la llibertat [...] i l'altre és el dret a la vida". Enhorabona i bravo, senyor Cantó.

En Cantó va cantar de la manera més penosa: intentant fer-se agradable a una majoria que ja tothom sabia que era absoluta. Però va voler fer-ho arribant fins allà on ningú no gosava arribar (encara que ho pensés, com el ponent del PP): negant el dret dels animals a la llibertat i a la vida.

Fent un gran (però gran) esforç d'imaginació, podem arribar a entendre el que va proferir el paupèrrim Cantó: que els animals, a diferència dels humans, no regeixen la seva existència d'acord amb un Codi Penal ni un altre de Civil (ni tan sols d'acord amb una Constitució, perquè són així de bàrbars), i que per això no coneixen drets ni deures. Dit d'una alta manera: els humans ens concedim drets perquè ens imposem deures. Els animals, en canvi, tenen la virtut i l'avantatge de no aturar-se ni a pensar en res de tot això. I, en la mateixa mesura que no tenen deures, tampoc no tenen drets. Així, i només així, es podria entendre que algú negui als animals el dret a la llibertat i a la vida.

Però no ens val. Ni tan sols fent aquest esforç d'imaginació, no ens val. Els animals no tenen lleis escrites que regulin la seva llibertat ni la seva vida, d'acord: però per què les lliçons que tot sovint ens regalen els animals sobre la netedat i la decència no ens haurien de fer servei als que presumptuosament ens diem reis de la Creació? He tingut el plaer de tractar animals al llarg de la meva vida. També he tingut el plaer (o el disgust) de tractar algun polític. I cada vegada he entès millor la vella dita: "Com més et conec, més m'agrada el teu gos". Només voldríem recordar que la nova esquerra, per molt carregada de raons i arguments que es digui i que es trobi, no hauria de fer mai el paperot de qui reserva i regala raons i drets. Perquè volem una regeneració de debò, i això no és cap desqualificació.

stats