Terminator vs. Blandiblub
Doncs ja ho tenim aquí. Diuen els que en saben que, en això que en diuen los mentideros de Madrid, fa temps que s'especula amb la hipòtesi d'un retorn de José María Aznar al capdavant del PP. Ahir que és fresc, la ploma invicta (ploma d'escriure, s'entén) de Luis María Anson va tenir l'honor de posar en negre damunt blanc, i en lletra de motlle, el primer anunci públic de la bona nova. Ho va fer en un article a El Mundo (tot queda en família), en què el fundador de La Razón no estalviava pólvora ni bales: segons Anson, Rajoy "no és l'home" per escometre la tasca gloriosa de "la profunda operació regeneradora interna que exigeix el PP". A parer seu, l'home en qüestió (ja ho cantaven Astrud: " Hay un hombre en España ") no és cap altre que Aznar. Segons Anson, l'expresident que va anar a les Açores és tan modest que no vol sentir-ne ni a parlar, però el periodista el commina a fer-se càrrec d'una "obligació moral" i d'un "deure històric". Poca broma.
No és cap secret que el pobre Rajoy mai no ha estat plat del gust de l'ala més carpetovetònica i consuetudinària del PP: dit en una paraula, dels fatxes més fatxes. El troben fluix, a Don Mariano: mariposón , com li va etzibar en el seu dia un altre mascle alfa de la política espanyola, Alfonso Guerra. I no els falta raó: allà on Zapatero va ser Bambi, l'actual president d'Espanya ve a ser un líder molt semblant al Blandiblub. O a una ameba. L'única característica remarcable de Rajoy (els més cínics afirmen que és una virtut) és la seva ductilitat sense límits, com la d'aquells filets de plastilina que ell va saber identificar sense problemes, perquè estaven fets de la seva mateixa pasta. És aquesta mal·leabilitat, aquesta absoluta falta de solidesa, el que explica la seva extraordinària capacitat d'adaptació: passi el que passi, Don Mariano s'hi adapta. Que s'ha de mentir, es menteix. Que s'ha de capgirar el programa electoral, es capgira. Que s'han de cobrar sobres, ¿es cobren? Rajoy no té relat, ni discurs, ni principis, ni substància. El seu màxim problema, com ell mateix ha reconegut, és que de tant en tant topa amb "la realitat", però això tampoc és insuperable: si un no pot amb la realitat, doncs s'hi adapta i tal dia farà un any. Ara bé, aquesta ala carpetovetònica del PP no es conforma amb un líder que s'adapta a la realitat: en vol un que creï la seva pròpia, de realitat. Per això, diuen també els que en saben, s'han filtrat els papers de Bárcenas: per facilitar la caiguda de Rajoy i el retorn d'Aznar. És ben possible. Com deien els antics, Cui prodest ?
Doncs molt bé: amb Aznar o amb Rajoy al capdavant, el PP sempre serà el PP, i amb això més o menys està tot dit. Només demanaríem una cosa, i és que almenys no disfressin la martingala d'"operació regeneradora". Ni que sigui perquè, d'ençà de l'11 de març del 2004, Aznar ostenta el rècord del president que ha explicat als ciutadans del seu país la mentida més gruixuda, més grollera, més sagnant i més immoral de tota la història de les democràcies europees.
