Publicitat
Publicitat

Sobretot, vostès no extrapolin

Segons informava l'Ara.cat ahir, el govern espanyol, a través del ministeri del senyor De Guindos, s'ha preocupat de remarcar que el rescat de Xipre per part de la UE "no és extrapolable". No esperàvem cap altra cosa. Tampoc eren extrapolables els successius rescats que ha rebut/patit Grècia, ni el d'Irlanda, ni el de Portugal. No hi ha res que passi a l'estranger que sigui extrapolable a Espanya, sobretot si al govern d'Espanya no li interessa l'extrapolació. Espanya, com sabem des de Manuel Fraga, is different . Espanya, com sap De Guindos per un whatsapp de Rajoy, no és Uganda. Espanya és una realitat paral·lela a la de la resta del món, amb codis de funcionament propis i del tot intransferibles, la qual cosa no vol dir que Espanya no sigui capaç de rebre transferències, sobretot de la mateixa UE. De fet, Espanya ja va rebre un rescat el mes de juny passat que multiplicava per deu la quantitat del de Xipre, amb l'objectiu de salvar el seu paquidèrmic i corcat sistema bancari, que a la pràctica suposava (suposa) que la sobirania financera espanyola es trobés sota tutela europea. Però, com que a Espanya res no és extrapolable, el govern va negar que fos un rescat. Van preferir qualificar-ho com "un préstec en condicions molt avantatjoses".

Naturalment, tampoc no són extrapolables al Regne d'Espanya els processos d'autodeterminació nacional que es produeixen en altres països d'Europa i del món. Ni Montenegro, ni Irlanda, ni Escòcia, ni el Quebec, ni res de res. Tot això no és de cap manera extrapolable a la realitat espanyola ni a la de les diverses nacions que configuren el seu territori. Per no poder-se extrapolar, ni tan sols s'extrapola aquí un dels instruments d'ús habitual en les democràcies consolidades, com és l'exercici del dret a decidir mitjançant la convocatòria de referèndums. Fa pocs dies, el govern de David Cameron va resoldre (de manera absolutament favorable per al Regne Unit) el conflicte de sobirania sobre les illes Malvines celebrant precisament un referèndum. Però aquesta manera de procedir, que denota intel·ligència política, per descomptat tampoc és extrapolable per al govern que presideix Rajoy.

No hi ha cap inconvenient, en canvi, a extrapolar exemples nefastos com el de la Guerra dels Balcans, si aquesta extrapolació barroera i inadequada serveix per desqualificar les aspiracions nacionals de les perifèries díscoles i irredemptes, com ara Catalunya. Tornant als bancs i a l'economia, a mi també se m'acudeix un exemple ben recent que no és extrapolable enlloc fora d'Espanya: que el Tribunal de Justícia Europeu hagi de sentenciar que la llei hipotecària d'un país membre de la UE és abusiva, injusta i manifestament il·legal. Fora d'Espanya, en efecte, no es coneix cap cas en què es pugui extrapolar una sentència com aquesta. I si això no els fa caure la cara de vergonya, és que la seva cara i el seu nul sentit de la decència tampoc són extrapolables enlloc. Espanya, o més ben dit els seus governants, són un cas tristament únic.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF