Publicitat
Publicitat

S'obre una mica una escletxa

Més sibil·lina que el seu cap de files a UDC (quan es tracta d'independentistes, l'habitualment caut Duran i Lleida tendeix a transformar-se en rinoceront), la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va declarar ahir a Catalunya Ràdio que això de la consulta, pse, i que ja ho veurem. "Si a finals del 2014, Déu no ho vulgui, la situació econòmica del país segueix essent tan dolenta com ara, la consulta haurà d'esperar una miqueta". Déu no ho vulgui. Una miqueta. Més enllà del 2014, hi ha més dies que llonganisses. I qui dia passa, legislatura empeny. Tampoc no es tracta de perdre 12 diputats més per culpa de les presses d'ERC, que a més seria la beneficiària d'aquests escons perduts. El pacte d'estabilitat, molt més pomposament anomenat Pacte per la Llibertat (així, en majúscules categòriques), té, doncs, lletra menuda, i escrita en tinta invisible: els compromisos de governabilitat, així com la lleialtat als socis, se supediten a la prevenció contra la possibilitat que aquests mateixos socis no puguin culminar el sorpasso iniciat en l'última convocatòria a urnes.

A banda de vaticinar que la consulta, si Nostre Senyor no hi fa més que nosaltres, haurà d'esperar "una miqueta", De Gispert també va aprofitar per cantar les lloances de la nova estratègia negociadora amb Madrid que Duran i Lleida (perdó, el govern de la Generalitat) ha activat en els últims dies, també a desgrat de les propostes dels socis de govern. Gràcies a aquesta bona voluntat negociadora, afirma la presidenta, ja s'han començat a recollir fruits i brots verds. Felicitats, presidenta. Com a exemple, cita l'actitud del ministre Montoro en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF, que sona a cosa de ciència-ficció) sobre la remota idea de flexibilitzar una miqueta els objectius de dèficit de les comunitats autònomes (Catalunya, per al PP, és menys que un club i poc més que una comunitat autònoma). De Gispert ho va glossar així: "Es va parlar de començar a obrir una mica una escletxa". Ja podem disparar salves, fer volar les campanes, els coets i els coloms, i moure l'encenser per amunt i per avall: habemus l'indici d'obrir una mica una escletxa.

L'únic que va fer Montoro va ser deixar caure un comentari que, per una vegada en la trajectòria del ministre, no resultava necessàriament ofensiu per a la humanitat en general, les comunitats autònomes en particular i Catalunya en concret, però que òbviament no el comprometia a res de res. Alguns, però, si més no a UDC, es volen agafar a aquest comentari volàtil com si fos un extracte de les taules de la llei, i a canvi es mostren disposats a sacrificar (una miqueta, i Déu no ho vulgui) l'objectiu principal que dóna sentit al pacte d'estabilitat, i que és la celebració d'una consulta sobre l'autodeterminació del país. Oriol Junqueras, el dia abans, ja s'havia mostrat dolgut amb els comentaris d'en Duran, però la punteta de la presidenta del Parlament acaba de posar els punts damunt les is. S'obre una mica una escletxa, efectivament.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF